“Amb tants morts no ens vam poder quedar impassibles”

Què son els corredors humanitaris per a refugiats?

No ens vam poder quedar impassibles en veure les morts que hi ha hagut al Mediter­rani aquests últims anys i vam buscar una possible resposta amb la legislació vigent. Vam estudiar la legislació Schengen i vam trobar els visats humanitaris, els vam veure com una escletxa per poder fer aquests corredors. És una iniciativa de la Comunitat de Sant Egidi, la Federació d’Entitats Evangèliques italiana i la Mesa Baldesa, que són protestants.

I en què consisteixen els visats humanitaris?

Són visats adreçats a persones en una situació de vulnerabilitat, que agilitzen l’arribada al país d’acollida, en aquest cas Itàlia. A més, el viatge és segur i la part de les màfies que s’enriqueixen amb els trasllats també desapareix, són diners estalviats que les persones tenen per seguir la seva vida un cop arriben al destí.

Des d’on arriben?

Des del Líban, són refugiats sirians que estan en camps de refugiats del Líban.

Quants refugiats han arribat ja a Itàlia?

Es va firmar el protocol el 15 de desembre del 2015 i ja han arribat 540 refugiats, cristians i musulmans, i ancians, nens i adults. Un cop arriben comencen a aprendre italià, se’ls busca allotjament i s’insereixen en el sistema de recerca de feina. Comença l’acollida i la integració.

És una iniciativa sorgida i que fa possible la societat civil.

El cost per a l’Estat és zero, només emet visats i després tota la resta està feta per la societat civil.

Aquests moviments solidaris es contraposen al sentiment que els governs europeus han fet molt poca cosa en una crisi humanitària com aquesta?

Veiem aquesta situació de tantes persones que moren al mar i no ens quedem impassibles, les persones hi podem fer alguna cosa, tampoc no podem dir sempre que és l’Estat qui ho ha de fer, una part sí, però les persones individuals també poden ajudar, col·laborar, i hi ha moltes maneres: hi ha qui ofereix casa seva, una col·laboració econòmica, qui s’implica a ensenyar l’idioma...

El projecte s’ha engegat a Itàlia però la intenció és ampliar-lo a d’altres països.

Ens agradaria que això fos un model, que a partir de la legislació que ja existeix, en aquest cas parlem de països Schengen, fos un model d’acollida. Amb l’Estat espanyol s’està negociant, a França potser aviat podrem parlar d’un altre corredor, a Itàlia un altre que suposo que aviat començarà des d’Etiòpia.

A Barcelona també tenen experiència en l’atenció a refugiats. Com és la convivència?

Davant de qui no coneixem sempre tenim aquesta prevenció, ve d’un altre país, una cultura que no coneixem, però després és bonic perquè en alguna trobada que hem fet entre gent gran i alguns d’aquests refugiats es veu com es trenca aquella barrera, aquell mur, i neixen llaços d’amistat.