Yannis Herrera

“Hi ha estereotips, però intentem fer veure que no”

Implicat en la cultura i la societat, Yannis Herrera és actor de la companyia Sombons.Kom, que avui i demà presenta l’obra ‘Sexe(s)’ a les Fontetes de la Massana a les 21.30 hores. Ha estat voluntari a camps de refugiats

Yannis Herrera amb altres membres de la companyia Sombons.KomSombons.Kom

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

A l’obra de teatre parlen del sexe sense complexos, encara hi ha gaires tabús amb el sexe?

Crec que sí. Hi ha molts temes que només es parlen en l’àmbit privat i íntim.

Quins temes abordaran?

Tractarem les relacions de parella, especialment a l’edat adulta, quan la parella arriba a la maduresa. Tractem aquests canvis d’etapa i trenquem estereotips.

A la societat actual encara hi ha gaires estereotips?

Sí que n’hi ha, intentem fer veure que no, però sí que hi són.

El 70% dels diners que recapten aniran a l’organització Proactiva Open Arms, per què?

La tasca que fa és màgica, no ho fa cap altra institució o organització. És un gest tan altruista com rescatar vides a alta mar.

Vostè ha anat a un camp amb refugiats?

A l’estiu vaig anar a Filippiada (Grècia) acompanyat de l’Élia Riba. Hi vaig tornar al Nadal dues setmanes més i també va venir la Sandra Sales. Les dues de la companyia Sombons.Kom.

Quantes persones hi ha en aquest camp?

Actualment hi ha unes 300 o 400 persones, i moltes han estat reubicades en hotels.

En quines condicions estan?

Ara sembla que una mica millor perquè abans dormien en tendes i ara estan en barracons.

Als hotels estan millor?

Aparentment, sí, però no. Als hotels hi viuen matrimonis amb els fills i hi ha molta gent en una sola habitació. A més, a molts hotels no els deixen sortir i estan apartats. Els nens no poden anar a l’escola o fer activitats.

Què feia vostè al camp?

El primer cop fèiem més coses perquè estava més desorganitzat. Realitzàvem activitats per a nens, organitzàvem el magatzem, repartíem roba o aigua o fèiem el Baby Hamman, rentar el cap dels nens. Ara estava més organitzat i la feina era al magatzem.

Què es fa al magatzem?

Ara s’ha intentat dignificar. Funciona amb un sistema per punts i és com si anessin a comprar.

Què el va portar anar a Grècia?

La indignació que això estigui passant a Europa.

Què va sentir al camp?

Impotència i la sensació d’estar en una altra realitat. La gent no està al cas que això passa, que hi ha persones en condicions precàries a l’Europa del segle XXI.

L’1 de març parlarà de l’experiència amb el Jaume Planella, és important explicar-ho?

Sí, totalment, si ho explica una persona que ho ha viscut és més enriquidor perquè t’explica la seva experiència de primera mà.

tracking