“Sense els padrins hauria costat més recuperar l'obra”

S’ha trobat que ve de l’edat mitjana. El 1900 diuen els padrins d’Ordino que es va recuperar, va estar uns anys sense celebrar-se i del 1983 al 1992 es va fer de manera ininter­rompuda.

Els satisfà poder sumar tanta gent i, especialment, comptar amb la col·laboració dels padrins?

Sí, i sense els padrins la veritat és que hauria estat molt més costós. Hi ha documentació als arxius, però el diàleg entre ells, els padrins recordaven les paraules i frases més precises. Entre això, les fotografies i la gravació del 1992 hem pogut confeccionar un diàleg que intenta ser fidel a la realitat de l’època.

Llavors l’origen de la tradició és a Encamp o a Ordino?

És als Pirineus. Els contrabandistes d’Ordino parlaven patuès, dialecte derivat del gascó, occità, aragonès i català, són llengües frontereres. Tot ens fa pensar que en aquella època el contraban era un mitjà de subsistència, per tant la tradició és dels Pirineus però s’ha anat perdent. De fet, m’han comentat que a Canillo també havien tingut contrabandistes.

La vestimenta que porten és un element característic?

Es combina el tema del carnaval però també l’edat mitjana. Els colors, aquest vessant més estrafolari, segurament el carnaval hi té molt a veure perquè durant segles ha estat una festa pagana. I aquests pantalons abombatxats, calça curta, que veus la mitja i la sabata... aquí dona més indicis de l’origen, de com anaven vestits els veritables contrabandistes.

És difícil transmetre a través del ball la persecució i fugida?

No és una feina fàcil, però la dansa no deixa de ser una representació en la qual tu ets actor i abans de passar a les coreografies més complexes, fèiem una posada en situació dels dansaires i els fèiem imaginar que pujaven una muntanya. Quan es creien els passos tot sortia millor. També vam treballar l’expressió corporal.

Ha estat fàcil implicar-hi la gent?

Sí, perquè en tenia ganes. De fet en els últims assajos ens deien: “Ho trobem a faltar! Potser que diguem al comú que recuperi alguna altra tradició perquè hem de buscar una ocupació per reprendre els assajos.”

S’haurien de recuperar més tradicions?

Sí, soc molt defensora de tot el que tingui a veure amb signes d’identitat propis, cal recuperar-ho per poder explicar a les generacions més joves d’on venim. És el nostre segell, la nostra petjada, tot i que després hi pot haver adaptacions. És impossible reproduir-ho al 100%, hi ha altres segells que són de la gent que ho fa ara.

Els joves hi estan interessats?

Sí. Ara ho hem fet amb poc temps i potser no s’hi han pogut sumar, però la idea és que arribi a tothom i de cara al proper any puguem tenir més gent. El fet que hi hagi més gent participant-hi dona més versemblança al text i al diàleg. El paper de figurant és important en aquesta obra.