“Un quadre surrealista no necessita explicació”

Què trobaran els visitants de l’exposició?

Una quarantena de peces seleccionades d’artistes de l’Alt Empordà.

Què té l’Empordà per aglutinar tots aquests surrealistes?

Crec que és el paisatge, la llum i la manera de ser dels empordanesos. La gent de l’Empordà, ja d’entrada, és molt surrealista.

Com es mira un quadre surrealista?

No s’hi ha de buscar un raonament. Si el miren mil persones tindrà mil interpretacions. Un quadre surrealista no necessita explicació. Sí que es pot aclarir el context de cada artista.

Un artista surrealista és un boig o un geni?

No són bojos. Dalí fa molt de teatre i crea un personatge al seu voltant. També és molt especial ja des de ben petit. Crec que tots els artistes tenen el seu món propi. Darrere sempre hi ha molta sensibilitat per treure, siguin o no sur­realistes.

Quina peça destaca més de la mostra?

Si hi ha Dalí, has de referir-t’hi. El Bust de dona retrospectiu és la més representativa. És una icona del surrealisme. Tot i així, tenim unes peces que són fantàstiques, com les de Joan Massanet.

Què té de particular?

Va ser farmacèutic i alcalde i era una persona molt culta. En el seu surrealisme sempre hi ha un pòsit del món cultural. Es veu en el Pantocràtor, per exemple.

Per què Dalí sobresurt?

Era fill d’un notari i ja d’entrada tenia un estatus social. Va poder estudiar Belles Arts a Madrid i després va entrar al grup dels sur­realistes de París. Més tard va marxar als Estats Units, on va triomfar. Els altres es van quedar aquí, on les guerres –l’espanyola i l’europea– ho van trencar tot.

Com ha anat l’exposició a Sant Petersburg?

Amb molt èxit. Pels ells el surrealisme era una assignatura pendent.

Què els va dur a Rússia?

Va ser gràcies al comissari rus que, quan el vaig conèixer, em va proposar fer l’exposició a l’Hermitage. Aconseguir-ho ha estat un llarg pelegrinatge de set anys. Ens vam trobar en plena crisi i ningú no hi creia, en el projecte. Amb constància es va fer.

Sempre hi ha un somni de l’artista darrere d’un quadre?

Sí, sempre hi ha un món oníric. I també juga molt amb l’atzar.

Són feliços els surrealistes?

L’artista, en general, pateix. Fins que no té l’obra, pateix.

Què en queda del surrealisme avui?

Sempre, dins l’ànima dels artistes hi ha un vessant somiador. Desgraciadament, hi ha artistes que volen seguir les modes i això fa que estiguin condicionats.