“Munir em va ajudar molt quan estava al Barça B”

A la Damm quasi tres anys, des d’infantil A fins a cadet A. Aleshores l’Espanyol em va venir a buscar i m’hi vaig quedar el primer any de juvenil. Després em van cedir a la Damm i aquella temporada em va anar molt bé, recordo que amb la selecció catalana vam arribar a la final del Campionat d’Espanya sub-18.

I el Barça el va trucar?

Sí. El meu representant em va dir que tenia el Barça al darrere, però també el Reial Madrid, l’Atlètic de Madrid i la Fiorentina.

Què el va fer decantar-se?

A Barcelona ho tenia tot i el sentiment culer també em va tirar. Vaig signar dos anys més un possible opcional.

Com va ser l’experiència?

El primer any molt bona. Vaig entrar com a juvenil d’últim any i, amb Jordi Vinyals i després amb Garcia Pimienta com a entrenadors, ho vaig jugar tot, però a final de temporada em vaig trencar el tendó dels isquiotibials.

Es va recuperar bé?

La primera operació no va ser un èxit, ja que en el primer entrenament al Barça B amb Gerard López vaig recaure i em van tornar a operar. Aquest cop va sortit tot genial, perquè el metge era un especialista que ja havia tractat Vermaelen o Kaptoum.

Per què va sortir del club?

Quan s’acabava la temporada vaig tornar als entrenaments, però em van rescindir el contracte.

Té relació amb algun jugador?

Soc molt amic del Munir i em porto bé amb Jordi Alba, ja que tots dos som de l’Hospitalet. Munir em va ajudar i em va donar grans consells quan estava al Barça B. Vam agafar confiança ràpid i a aquestes altures és un gran amic.

I va aparèixer el Sabadell?

Exacte. Vaig començar la pretemporada amb el primer equip i en el meu debut a la Copa Catalunya vaig entrar a poc per al final i vaig fer el gol de l’empat a un.

Com li va anar?

No vaig jugar gaire, per culpa de les lesions. Llavors no vaig pujar amb el primer equip i vam decidir agafar una altra sortida.

Aleshores va arribar l’opció de jugar a la lliga andorrana?

Correcte. Estic molt content perquè ja he fet tres gols amb el Tic Tapa i, malgrat el fred (riu), l’adaptació està sent com volia.

Se sent a gust a Andorra? Ha estat la primera vegada que he marxat sol i he deixat casa meva, la família i els amics. Tot i així, la vida és diferent a la de Barcelona, aquí sento molta tranquil·litat, fet que és perfecte per al desenvolupament d’un futbolista.

Mira cap al futur?

Vull seguir jugant, marcant i destacant. He signat fins a final d’aquesta campanya i l’any vinent, Déu ho dirà. Ara bé, el meu objectiu és ser futbolista professional, arribar a primera divisió i mantenir-m’hi molts anys.