Cristina Campos
“Si hi hagués secret per fer un best-seller estarien tots fets”
La seva primera novel·la arrasa i ara adapta el guió per fer una pel·lícula. 42 anys. Avui a les 19.30 hores presenta ‘Pan de limón con semillas de amapola’, a l’Fnac de Pyrénées amb el taller ‘Com novel·lar la teva vida’.
Com es novel·la la vida d’un mateix?
Faig aquest taller perquè és una manera que la gent s’apropi a un escriptor aprenent alguna cosa. Sovint la gent se m’acosta i em diu: un dia truca’m perquè t’explicaré la meva vida perquè és un quadre! Tothom té una història per explicar.
És fàcil escriure la primera novel·la?
La primera sí perquè si furgues en la teva vida... és única! Però el que faré serà ensenyar a estructurar una novel·la. Dono eines per ensenyar a escriure, perquè el que importa no és tant el que expliques sinó com ho expliques.
Ja va per la novena edició del llibre. S’esperava tant èxit?
He escrit tres guions de cine que estan al calaix de casa. Portava 7 anys escrivint sense llum perquè no arribaven a finançar-se els guions i per tant pensava que la novel·la es quedaria en un calaix. Estic sorpresa, la veritat. Però està bé perquè vinc de molt camí i de molts fracassos anteriors. M’ha costat molts “no” i finalment arribo al que jo volia, que era escriure.
A més li publica l’editorial Planeta, que no és petita.
Em van venir a buscar. Un dels meus guions va rebre un premi del ministeri de Cultura espanyol. S’havia de fer una pel·lícula però no hi havia finançament. I una productora que conec ho va comentar a la gent d’Atresmedia, on participa Planeta. Em van proposar novel·lar un guió, però vaig dir que no, volia una història nova.
Hi ha algun secret per escriure un best-seller?
Si hi fos ja estarien tots escrits. Quan escric penso molt en el lector. A vegades faig deu pàgines seguides i paro. Llavors torno l’endemà, m’ho llegeixo i penso: això només m’interessa a mi, no al lector, doncs fora. Crec que no hi ha un truc per escriure un best-seller, perquè si no tothom n’escriuria.
Però quelcom deu tenir per haver enganxat a tanta gent.
Soc la primera sorpresa, de veritat. Sí que és cert que hi ha molta identificació amb els personatges, i això és important. Entenc que ho hagin comprat Alemanya perquè hi ha un personatge alemany, però a Bulgària o Portugal... és curiós!
Es pot viure només d’escriure?
No. Perquè els autors només rebem un 10%. Pot viure un Carlos Ruiz Zafón o qui guanya un Planeta. Però la resta, és molt difícil. Pots viure un parell d’anys, però després has d’escriure ràpid i això és complicat. Potser m’hi poso i no em surt. Per això molts escriptors tenen altres feines.
Al Festival de Berlín la van escollir per convertir-la en pel·lícula. És fàcil?
Em fa molta il·lusió, és un somni. Però tot just comencem i tant de bo puguem completar el pressupost perquè és una pel·lícula gran. Per a mi no és difícil perquè soc guionista. De 400 pàgines les hauré de reduir a 100. Tinc molt clar on he de tallar però un escriptor que no és guionista no ho sap. Cal pensar que una pàgina de guió és un minut de pel·lícula i hi ha molts escriptors a qui els costa perdre personatges.