“És un viatge enriquidor i està obert a qui vulgui venir”

Eren un grup d’amics que els agradava el 4x4 i volien fer un viatge amb més gent i portar ajuda directa al Mar­roc. Ells ja coneixien el país.

I vostè com es va enrolar?

Els meus pares fa tres anys que el fan i jo vaig anar per primer cop l’any passat amb el meu germà. I aquest any repeteixo.

Quin tipus d’ajuda porten?

Al poble d’Ouzina s’ha instal·lat una bomba d’aigua, a Fezzou es van portar quatre màquines de cosir i una cadira de rodes, a Merzouga s’ha rehabilitat una aula d’estudiants... I, a banda, el que portem sempre és material escolar, roba d’abric, sobretot a la zona de l’Atles, que és on fa més fred i on hi ha més carència de recursos i també coses d’higiene. A la zona del desert, anys enrere havia passat el Dakar i tot i que tenen necessitats no n’hi ha tantes com a la zona de l’Atles.

Qui vulgui contribuir com pot fer-ho?

Posem punts de recollida aquí a Andorra perquè qui vulgui col·laborar ho pugui fer. N’hi ha a la Universitat d’Andorra, al comú d’Ordino, al d’Escaldes...Tenim una pàgina web (www.raidsolidari.com) i allà hi ha les dades de contacte de l’organització. I a part d’això cada any s’intenten fer projectes diferents per ajudar.

Recapten també diners per fer realitat els projectes?

Diferents empreses i entitats ens ajuden. El viatge se’l paga cadascú i els cotxes també els posem nosaltres, però tot el que és l’ajuda nosaltres també hi aportem però hi contribueix gent de fora.

Quantes persones hi van?

Al final és com una gran família però obert a tothom que vulgui venir. És un viatge molt enriquidor. Aquest any per ara som 42, l’any passat érem una quarantena amb nou o deu cotxes. Hi ha gent que ha repetit tots els anys. També venen moltes famílies que porten nens, és un viatge una mica pedagògic, experimenten en primera persona com viuen altres infants, on estudien, les mancances que tenen. L’any passat també van venir dos nois de l’escola de Meritxell, volem ser integradors, i si algú vol venir amb nosaltres i té alguna dificultat es pot treballar i mirar com fer-ho.

I per què el Marroc?

És una zona on es necessita ajuda, és segura i no ens han posat mai cap problema per viatjar més enllà de les cues a la frontera.

I comparteixen també estones amb la gent autòctona.

A tot arreu. Visitem escoles, es fa un seguiment de les ajudes que s’han fet. L’experiència és genial, són persones súper obertes.

Alguna anècdota? Al cotxe al desert algun problema mecànic hi deu haver...

Uns quants! És molt divertit perquè molts cops et quedes clavat i has de remolcar el cotxe amb cordes perquè si no no sortiries, sempre hi ha algun problema mecànic, però se soluciona ràpid, com que passava el Dakar estan molt acostumats i tenen recursos i si cal treballen a la nit.