“La cuina no ha de ser un espai estrany per a un jove”

Del que es tracta és que els nens es puguin manegar sols a la cuina, que adquireixin uns hàbits saludables a l’hora de l’alimentació, hàbits d’higiene i una mica d’ordre a l’hora de cuinar. Que el cuinar no sigui només embrutar i embrutar. I treballar amb producte de proximitat i de temporada. Hem detectat joves que estan sortint de l’ou, que comencen a viure sols i que no tenen cap tipus de base a la cuina.

Són tres tallers diferents.

Ara començarem amb la pasta. Farem diferents salses perquè el nen deixi de menjar-se-la amb el típic suc de tomàquet, formatge ratllat i un raig d’oli. Una sèrie de receptes senzilles, però que exalcen el plat. A l’estiu començarem a elaborar cremes i gaspatxos. I a la tardor, plats de cullera.

Només serà aprendre?

La idea és al desembre amb tots els que hagin participat fer un petit MasterChef d’anar per casa, perquè ells i nosaltres vegem tota l’evolució i el que han après. La idea general del taller és que siguin autosuficients a la cuina. La cuina no ha de ser un espai estrany per a un jove.

Més enllà d’aquest taller, quina feina fan a La Central?

Som tres dinamitzadors i una tècnica. Aquí es fan tot tipus d’assessoraments en l’àmbit laboral i educatiu, tenim un psicòleg que ve dos cops per setmana, es fan sortides i activitats. Tenen una zona chill out i d’ordinadors. Els ajudem a fer currículums. També els assessorem en qüestions d’oci. També treballem les diferents peticions que tenen a demanda.

Quin és el perfil del jove?

Tenim diferents tipus de perfil. El típic nen que no estudia ni treballa i no sap cap on tirar. Nens i joves que tenen demandes en l’àmbit dels estudis o que s’han emancipat en el laboral. I també els usuaris del centre d’acollida.

És un col·lectiu implicat?

Depèn de l’activitat. El que més detectem es falta de constància. A vegades els falta una mica de responsabilitat. Si he dit que vindré, venir o justificar no fer-ho. La constància i la responsabilitat les intentem millorar des d’aquí.

Els joves andorrans són similars als dels països veïns?

Només he treballat a Andorra, però crec que les demandes són similars a les que pot fer un jove català. Això sí, aquí som més poble i ens coneixem tots.

Quines inquietuds tenen?

Els adolescents i joves volen tenir un espai a la vida. I sobretot el que demanen és que els escoltis. No que els aconsellis, simplement que els escoltis.

Molts cops els joves es queixen que se’ls tracta injustament.

Sí. I a vegades ho fan amb raó i d’altres amb victimisme.