“Quan escolten un violista de veritat, els violinistes callen”

Ja coneixia l’ONCA?

Vaig tocar amb l’orquestra el 2007, al cicle El Primer Palau, i ara, 10 anys més tard, hi torno. Tinc ganes de retrobar-m’hi.

A més no interpretarà un, sinó dos concerts per a viola.

Sí, es tracta de dues obres força diferents malgrat ser d’autors coetanis, a cavall entre els segles XVIII i XIX. El Concert per a viola i orquestra de Hoffmeister, que és un dels grans concerts clàssics per a l’instrument, i el Concert d’Alessandro Rolla, que avui dia s’interpreta molt poc, i que recorda força a l’òpera italiana, amb una escriptura quasi belcantista.

De fet, se sol dir que la viola és l’instrument que més s’assembla a la veu humana. És cert?

Sí, està científicament comprovat. Sempre intento fer cantar la viola, i en aquests concerts més lírics, has de pensar que ets cantant abans que instrumentista.

La viola continua sent una gran desconeguda per al públic?

Cada vegada hi ha més gent que coneix la viola. Durant tot el segle XX la seva evolució ha estat molt important, i ara som en un bon moment per refermar la seva veu.

Abans del segle XX hi havia poc repertori?

Sí, perquè tradicionalment no hi ha hagut grans solistes de viola. I sense solistes els compositors no escriuen per a l’instrument. No és fins al segle XX que autors com Bartók o Walton creen grans peces per a viola pensades per a intèrprets concrets. I a partir d’aquí l’instrument agafa protagonisme. Els grans compositors contemporanis han escrit per a viola solista.

Per què va decantar-se per aquest instrument?

Vaig començar a estudiar guitar­ra, però als vuit anys vaig descobrir el so de la viola i em va impactar moltíssim. I aquí estic.

Haurà aguantat milers d’acudits per part de violinistes...

Sí, però t’ho has d’agafar amb humor, i jo me’n ric. Als violistes ens ha tocat el rebre d’aquesta mena de desdeny dels violinistes, que ja és una tradició. Però de tota manera, quan escolten un violista de veritat, els violinistes callen.

Mai l’ha temptat tocar els grans concerts per a violí de Beethoven, Brahms, Sibelius...?

És cert que el repertori que els violinistes tenen a l’abast és un luxe, però mai he tocat el violí ni m’ha passat pel cap canviar-m’hi. El que sí que he fet ha estat interpretar arranjaments d’obres originalment escrites per a violí o violoncel. El gran avantatge de la viola és que la seva tessitura es troba a mig camí entre tots dos.

La viola es presta al mateix virtuosisme que el violí?

L’instrument és més gran, i amb unes dimensions que no són proporcionals. Això fa que no hi hagi una mida estàndard. Cada viola és diferent, no té la precisió d’un violí, i no pots fer tantes exhibicions de virtuosisme. En qualsevol cas, crec que pot ser molt més virtuós un tema lent, arravatador i molt expressiu, que no les grans filigranes a l’estil Paganini. Per arribar al cor de l’oient no cal fer un gran show.