“Fem el que fem, és difícil resoldre el canvi climàtic”

Els acords de París han deixat les coses clares i tenen un alt valor. Ara cal que s’implementin seriosament, però preocupen els dubtes que s’han generat amb l’arribada de Donald Trump a la presidència dels EUA. Alguns punts de París ja havien estat inclosos en acords anteriors, però el repte ara és veure com s’implementen en la vida social.

L’assoliment dels acords dependrà en gran mesura del grau de compliment dels grans països?

Deixant de banda la mida dels països, el canvi climàtic és aquí i té una inèrcia enorme. Fem el que fem a escala dels grans acords, difícilment podrem resoldre el problema. Encara que d’avui per demà els cotxes siguin elèctrics i que les indústries deixessin de cremar petroli o gas, no resoldríem el problema. Però no fer res seria pitjor, i hem de saber pensar a llarg termini i en les pròximes generacions.

La societat està prou disposada a sacrificar el seu benestar?

És cert que la gent és cada cop més conscient del repte, però la lluita contra el canvi climàtic s’ha de fer renunciant a moltes coses que hem assolit i que hem assimilat amb el pas dels anys.

El lideratge per implementar els canvis ha de venir de les administracions?

El problema, almenys als països europeus, és que és molt difícil prescindir de segons quins costums i quins hàbits. És complicat que s’implementin polítiques per lluitar contra el canvi climàtic si un país depèn del turisme i això comporta que s’hagin de construir carreteres i aixecar hotels sense que afecti la natura.

Pot resultar efectiva la prohibició de fer circular els vehicles més contaminants a Barcelona a partir del 2020?

És cert que convé tenir un parc automobilístic més modern, però cal fer un repensament. La fabricació de cotxes nous també es fa a base de consumir recursos i abocant gasos d’efecte hivernacle. S’han de fer cotxes que tinguin una durada més llarga, però resulta que el que agrada és canviar-se el cotxe cada any.

Vostè parlarà dimecres de com s’està notant el canvi climàtic al Mediterrani. Quins són els símptomes?

El desgel de les grans glaceres oceàniques, s’estan fonent, pot provocar l’augment del nivell de l’aigua fins a un o dos metres. Zones com el Delta de l’Ebre estan en perill. També una part de les emissions de diòxid de carboni que passen al mar i posen en perill l’existència d’algunes espècies, com són els mol·luscs i els coralls.

I quins canvis s’estan produint a les zones de muntanya?

La previsió és que la temperatura augmenti. Això provocarà que les precipitacions de neu vagin a la baixa, i per tant s’haurà de recór­rer cada cop més a la fabricació de neu artificial. El que també és molt preocupant són els canvis als organismes i als ecosistemes, perquè l’estiu ha guanyat un mes els últims 50 anys.