Jessica del Pozo
“Es pensen que ser pubilla és vestir-se dos cops l'any”
Ambaixadora d’Escaldes-Engordany al país i a fora. 19 anys, estudiant al centre de formació professional d’Aixovall. Després d’intentar ser pubilleta als 9 anys, dissabte va ser proclamada la nova pubilla de la parròquia.
Hi ha qui pensa que això del pubillatge està passat de moda.
Per saber realment el que és el pubillatge ho has de viure. La gent té aquest punt de vista i fins que no ho viu de prop no sap realment el que significa.
I què significa?
És una experiència molt enriquidora i és molt important com ho has de fer. I sempre has de donar el millor de tu.
Però l’hereu ha quedat desert perquè ningú s’ha presentat...
S’hauria de fer una crida a la gent de la parròquia i fer més divulgació sobre el pubillatge.
La gent no ho veu antiquat?
Pot ser d’actualitat, però cal donar-ho a conèixer. A Escaldes no es parla el suficient de la figura de l’hereu i la pubilla. Per això hi ha menys gent que es presenta.
Què és el millor de ser pubilla?
Donar a conèixer la teva parròquia a la gent de fora.
I com donarà a conèixer Escaldes-Engordany?
Explicaré que és la parròquia de l’aigua termal, explicaré que té Caldea, que és un balneari, i donaré a conèixer les diferents esglésies que té, que són molt maques de visitar, i també els museus. I com que a la part alta la gent no hi puja i és molt maca portaré la gent cap aquí.
Pubilla només d’Escaldes, eh?
Sempre escaldenca. Andorra no sé gaire com va. Escaldes sé com va però desconec com va Andorra. A l’escola sempre m’han parlat dels consellers d’Escaldes, dels d’Andorra no.
Hi hauria d’haver pubillatge a les altres parròquies?
Sí, estaria bé, seria una manera de fomentar-ho a nivell de país i que la gent que no pot presentar-se perquè és d’altres parròquies ho faci. A Catalunya hi ha molts més candidats. El pubillatge és com més secundari aquí que a Catalunya. Les subvencions que reben són més grans i nosaltres no podem fer tantes sortides com ens agradaria.
Què li diuen els companys de classe?
La gent es pensa que només t’elegeixen i llavors ja no fas res, però assisteixes als esdeveniments de la parròquia i als de fora. La gent només veu els actes d’aquí, els de fora no. Es pensen que és sortir dos o tres vegades al carrer vestit així i ja està. Tot el que fem a Catalunya no ho veuen.
I vostè què els respon?
Animo la gent, els dic que sempre anem a fora d’Andorra a representar la parròquia. Que coneixes gent i que ser pubilla no és només quedar-se a Andorra.
Doncs vostè haurà de viatjar sense company masculí...
Segueixo tenint la dama, l’hereuet i la pubilleta. La veritat és que és una pena que la figura d’hereu es perdi, és el primer cop que passa, però ja només solia presentar-se un noi.
Què cal per ser pubilla?
Has de donar una imatge, saber com representar la parròquia i saber explicar-te quan ve gent