“A Andorra falta una escena de dansa més alternativa”

El taller agafa com a llançadora una peça musical en concret i a través de percebre-la des de l’oïda, l’alumne amb un paper DIN A-3 i uns colors l’anirà expressant amb el traç lliure. L’objectiu és interioritzar la música amb el dibuix i després portar-la al moviment.

Com veu la dansa avui en dia?

La dansa té molta història i actualment la contemporània, que és la que jo conec i m’atrau més, rep molts inputs de moltes arts. La dansa és una manera de relacionar-te amb els altres a través del moviment.

Com està la dansa a Andorra?

A Andorra hi ha força dansa. A la nostra escola hi ha molt de moviment i alumnes. Es fa des de clàssica, jazz, hip-hop fins a sexy stile.

I la dansa contemporània?

Costa fer-la arribar a la gent d’aquí perquè hi ha desconeixença. A Andorra té molta més sortida el hip-hop, les danses urbanes o el jazz. Tot i que la dansa contemporània és on hi ha més espai per explorar.

Què és per vostè el més bonic de la dansa?

A la dansa tenim un cos físic i a partir d’aquest hi ha tota una coordinació de moviments amb relació amb la música o no. Hi ha una tècnica, hi ha unes estructures, però després cada persona expressa el seu moviment únic.

La dansa és més de dones?

Sí. L’alumnat que abunda és més femení. De nois n’hi ha poquets. Això, malauradament, gairebé sempre ha estat així. La dansa clàssica va crear la visió de la ballarina, etèria, que va cap a dalt. Però ara a les companyies de dansa urbana o contemporània està tot més equilibrat. Hi ha cossos físics de nois molt potents i la dansa contemporània ha anat cap a l’acrobàcia també.

La dansa té públic a Andorra?

La programació de dansa a Andorra és molt d’elit. Hi pot haver El llac dels cignes, amb el ballet rus, per exemple. En contemporània no he vist res. Hi ha coses, però a Andorra falta una escena de dansa més alternativa, més conceptual, més de laboratori.

Anima els alumnes a dedicar-se a la dansa?

La dansa és molt sacrificada si vols guanyar-t’hi la vida. Has de treballar molt la tècnica i ser molt perseverant. Has de sortir d’Andorra per guanyar-te la vida com a intèrpret. Però als alumnes que tenen capacitat i trempera els animo a ballar i a dedicar-s’hi si és això el que desitgen.

N’ha vist algun del qual pensi que pot arribar lluny?

Alguna, poques, sí que he vist que té tot el necessari. La part física, la motivació, la capacitat, l’habilitat, la facilitat i les ganes.

N’hi ha prou de ser un geni?

Tots naixem amb unes capacitats més rellevants que d’altres. Hi ha gent que té el do, però si no el treballa no hi té res a fer. Si el tens i el treballes, seràs un crac. I també hi ha gent que no el té tant i que amb constància hi arriba.