“Cuidar de tants gossos és un sacrifici constant”

Com va iniciar-se en el món del múixing?

Ja porto més de 28 anys competint i soc dels pioners tant a Andorra com a Espanya. Vaig començar perquè quan vivia als Estats Units vaig veure una cursa de gossos i vaig pensar que jo havia nascut per a això. Va ser un començament dur, però tenia molta il·lusió.

Què signifiquen per a vostè els seus gossos?

Són la meva família i la meva manera de vida. Ho són tot.

Com ho fa per fer-se càrrec de tants gossos?

És un sacrifici. Jo no tinc dies de descans, no puc celebrar les festes perquè ells no saben si és diumenge o Nadal i no puc desenganxar-me d’ells. Cada dia és el mateix i cuidar de tants gossos és un sacrifici constant. Són atletes i no són com els domèstics.

I com entrena?

S’han de buscar les temperatures més baixes. Els has de donar les eines perquè puguin treballar a gust, i això comporta que jo hagi de matinar molt.

Té molts maldecaps a l’hora de viatjar?

Vaig amb la furgoneta i un remolc en condicions perquè els gossos puguin anar còmodes. Tot això en viatges llargs, de 2.000 o 3.000 quilòmetres, i després un altres tants de tornada. Cada cinc o sis hores he de parar perquè facin les seves necessitats, donar-los aigua, passejar-los... El que un cotxe normal faria en un dia jo ho faig en tres.

I a l’estiu què fa amb els gossos?

Continuo entrenant, però d’una altra manera. Faig molt de càrdio i com pugen sempre gossos nous s’han de socialitzar amb els veterans. Ells corren, van al riu i neden... És una rutina continua i a finals d’agost ja comencem a entrenar. Aquest any tenim els dos Campionats del Món.

Ve de ser campió d’Espanya. Hi ha molta feina al darrere?

Mirant els entrenaments es veu clar que sí. S’han d’exercitar els gossos i després tu mateix. És un esport longeu i es pot seguir fent fins als 74 anys, com hi ha gent que ho fa. Són moltes hores, i a més s’han de buscar els patrocinis perquè tot plegat té un cost molt elevat.

Quin és l’objectiu per al Campionat del Món?

Vull revalidar el títol, i ho veig factible. Ja he jubilat el dream team, com els deia jo als gossos que van guanyar el Campionat del Món el 2013, i han pujat gossos que ja tenen dos i tres anys. Crec que tindré un equip bastant potent i que farem història amb Andorra.

Què és el que li diuen quan va a les competicions?

La gent d’altres països flipa quan veu la selecció andorrana perquè, per exemple, la delegació alemanya potser són 40, i la francesa 30. Jo vaig sol a la categoria reina i estic dins els favorits.