Ricardo Fernandes
“Tinc relació amb el 'Gio' però tots som una família”
Té 20 anys, va néixer a Lisboa i amb 8 va arribar al Principat. Aquesta temporada és la segona que està treballant dins del vestidor que dirigeix Joan Peñarroya facilitant la feina als jugadors i se sent molt estimat per tots.
Com explicaria la seva arribada al vestidor del MoraBanc?
Jo treballava de pintor, però ho vaig deixar. Aleshores em van contractar aquí i en un principi no m’agradava el bàsquet perquè era de futbol (riu), però ara m’encanta, ja que m’hi dedico tots els dies.
Tinc entès que és molt professional amb la seva feina.
Sí. Procuro parlar amb els jugadors per saber si hi ha quelcom que faig malament. Em fixo molt en ells per millorar cada dia i temporada. A més, sempre que puc aprofito per parlar amb els encarregats de material d’altres equips per agafar idees.
Quines són les seves tasques?
Preparo la roba abans dels entrenaments, la netejo, controlo els marcadors, el gel per als esportistes, i miro que la pista estigui ben recollida. En els partits estic més pendent d’ells donant-los les samarretes i aigües.
Amb qui manté una relació especial?
Amb el Gio (Shermadini). Anem a tot arreu junts, com a dinar a fora, a comprar, a la Seu o a Caldea a fer peses, però el problema és que ell només parla anglès i jo castellà i fem tot el possible per entendre’ns (riu). A vegades també ve la seva dona. Al final entre tots som com una gran família.
Creu que continuarà al club?
Jo penso que ell seguirà aquí, perquè ha estat a equips grans on no ha gaudit dels minuts que vol. En no estar en un conjunt d’aquest tipus pot demostrar el que val i que és molt bo. Està encantat amb nosaltres i la família està molt contenta vivint a Andorra.
Defineixi la vida dins del vestidor del conjunt del Principat.
És un món, ja que cada jugador té un caràcter diferent i has de saber amb qui pots jugar més o menys, fet que per a mi està molt bé, perquè aprenc a conèixer-los i em sento molt estimat per tots.
Qui creu que és el més graciós i també el més rondinaire?
El més divertit jo diria que és Thanasis Antetokounmpo, ja que sempre està fent bromes. Tots són molt bona gent, però potser l’especial és l’Stevic en ser un pèl més seriós. Ara bé, haig de dir que jo no tinc cap favorit, per a mi ho són tots.
I el que més ‘cosetes’ demana o precisa de la seva ajuda?
L’Albicy, perquè quan li falta alguna cosa sempre em reclama. De totes formes és la meva feina i jo ho gaudeixo, sobretot els dies que no hi ha entrenament i m’envien missatges demanant-me la màquina de tir. Aleshores jo la preparo i també em poso amb ells a entrenar.
Quina valoració fa de l’equip en el tram final de temporada?
Molt bona! Com a locals ho fan increïble, però de visitants potser els falta alguna cosa, malgrat que penso que el més important és ser forts a casa. Respecte al play-off van a poc a poc, perquè saben que el Bilbao i d’altres també tenen opcions. Tant de bo els disputem i ens toqui contra el Reial Madrid perquè hi tenim ganes arran de la Copa (riu).