“Molta gent encara creu que ser voluntari és fer vacances”

Què la va portar a Uganda?

Estava fent pràctiques amb un veterinari del país, en Jesús Muro. Ell tot just estava iniciant el projecte Daktari i em va comentar si m’interessaria afegir-m’hi per al següent viatge, ja que al primer havia faltat gent.

I no s’ho va pensar.

No gaire, i això que el desplaçament coincidia amb període d’exàmens a la universitat, durant cinc setmanes entre gener i febrer del 2011. No vaig anar a cap examen perquè aquestes oportunitats no s’han de deixar passar.

No sembla una decisió que es pugui prendre a la lleugera.

Bé, t’has de mentalitzar que estaràs molt de temps fora de casa en una cultura molt diferent. Per això és important reflexionar-ho bé abans de fer el pas, perquè un cop ets allà hi estàs per ajudar i no per fer nosa.

No l’espantava el viatge?

Sí, era la primera vegada que viatjava a l’Àfrica i no podia evitar certs estereotips: que s’hi passa molta gana, que hi ha guerres, que fa una calor insuportable... Però quan hi arribes veus que la realitat és força diferent.

No em negarà que allà els conflictes armats són un problema.

És cert que a la República Democràtica del Congo, que és al costat de la zona d’Uganda on estàvem, la situació era i és encara molt complexa. De fet al Congo sí que vam haver d’aturar una actuació.

Què va passar?

En un poble on treballàvem, durant la nit un grup rebel va assassinar uns policies i també algun civil. Al matí ningú ens va dir què havia passat però ens van demanar que marxéssim. Més tard ens vam assabentar de tot.

En què consistia la seva feina?

Per una banda, desparasitar bestiar: vaques, ovelles i cabres, principalment. També ajudàvem amb els gossos, a desparasitar-los i vacunar-los contra la ràbia. Així, controlant la salut dels animals ajudàvem també les persones: evites contagis als humans i cures malalties que fan que el bestiar no s’engreixi.

El dia a dia era dur?

Sí, perquè malgrat que treballàvem sempre al sud-oest d’Uganda, cada dia érem en una zona diferent. Vam passar moltes hores a la carretera, perquè allà la pagesia està molt dispersa.

Hi ha la idea que un voluntariat són unes vacances?

Lamentablement molta gent encara ho veu d’aquesta manera. I puc assegurar que no és així. D’entrada, la major part d’atraccions turístiques del país no les veus. Comences a treballar a les sis del matí i no saps si acabaràs a les sis de la tarda o a mitjanit.

Entre el jovent falta motivació per ser voluntari?

Aquí, en general, tots som molt egoistes, els joves i els no tan joves. Ens pensem que ho tenim tot i que ho tenim perquè ens ho mereixem. I és quan ets allà que t’adones que si vols menjar has de tenir un hort i bestiar. Com era la vida aquí a Andorra no fa gaires anys, en definitiva.