“Cal fomentar l'autoestima dels fills de manera realista”

Sí: en general ho estem fent bé. Tot i que amb milions de matisos, perquè evidentment, cada cas és diferent. Però també és cert que bombardegem els pares amb tanta informació sobre diverses maneres d’educar els fills que, més que ajudar-los, els despistem, i sovint es demanen, i ens demanen, si ho estan fent bé.

Els pares solen transmetre als fills l’educació que ells van rebre. Això ja no serveix?

Sí que serveix perquè tenim un sistema educatiu molt potent que repeteix els patrons dels pares. Però això no treu els dubtes sobre com potenciar les capacitats dels infants, sobretot quan són a casa.

Què vol dir?

Es tracta de fomentar l’autoestima dels fills d’una manera realista. Tots tenim limitacions, per això és important aprendre des de petits a conèixer-nos i a estimar-nos tal com som realment.

En el repartiment de la responsabilitat educativa entre l’escola i els pares, on és l’equilibri?

Penso que l’escola s’ha d’ocupar del desenvolupament normatiu dels infants i ajudar-los a trobar experiències que afavoreixin el creixement del potencial de cadascú, mentre que als pares els correspondria sobretot l’educació en valors. Però alhora cal entendre que tots dos àmbits estan interconnectats i no hi ha una línia nítida que separi on acaba l’un i comença l’altre.

Demanar si ho fem bé pot denotar dubtes, però també pors.

L’evolució de la societat ens ha dut una forta tendència a classificar-ho tot, a voler sistematitzar-ho tot, fins i tot les relacions humanes, i això sovint és causa de neguits quan et trobes amb situacions que resulten poc naturals.

En aquestes situacions, els pares s’han de mostrar autoritaris o han de fer-se amics dels fills?

Els pares no han de ser amics dels fills, sinó persones en les quals els fills puguin confiar. Davant d’una problemàtica, cal mirar de comprendre el fill; parlar del que passa i fer-li veure que no és això el que esperen d’ell.

Com fer front als neguits per l’ús que els fills puguin fer del mòbil i de les xarxes socials?

Si a l’escola es fomenta l’ús de les noves tecnologies, a casa no les podem veure com una amenaça. Hem d’analitzar quin ús en fem com a adults, i fer-los entendre que hi ha d’haver uns límits.

És complicat posar límits quan han canviat els hàbits socials de manera tan dràstica i ràpida.

Per això és tan important una bona comunicació. I estar atents per reaccionar de seguida si detectem conductes addictives.

Diu que segons com els eduquem de petits podem evitar problemes més endavant.

L’educació és un fet comunitari. Molts problemes de violència o de discriminació és perquè de petits els transmetem prejudicis sense adonar-nos. Si no canviem l’enfocament personal tampoc no canviarem la societat.