“Andorra és un lloc on la natura es mostra com a tal”

Quina és la primera impressió que en treu de la Biennal?

Molta gent quan parla d’Andorra parla només de paisatge, però la Biennal ha permès obrir el país tant als artistes com a la gent, també als de fora. S’obre la relació amb el paisatge, que crec que és el més important, i el que a mi em sembla més interessant: el fet de poder mostrar el gran potencial que té Andorra quant a paisatge.

Andorra és un bon escenari?

És un lloc excel·lent. I no només el país, sinó tot el Pirineu. El significat de frontera, d’unió de símbol històric. Andorra és com el cor del Pirineu i crec que pot començar a bategar.

És bon lloc, també, per aconseguir aquesta fusió d’art i pai- satge?

Sí, realment. He treballat a molts llocs i en molts paisatges, però gairebé sempre estan molt humanitzats. Hi ha pocs llocs on realment la naturalesa es mostri com a tal, i les parts altes d’Andorra t’ho ofereixen. És la primera vegada que he estat en un lloc, he girat 360 graus i no veus intervenció humana. Realment he tingut poques sensacions com aquesta. La part habitada és un percentatge mínim comparat amb totes les muntanyes, i crec que aquest és molt el sentit de la Biennal.

En l’edició anterior hi va haver cert debat sobre si realment era ‘land art’ o no. Què en pensa?

De fet també ho hem comentat alguns artistes. Actualment es qüestiona fins i tot les fronteres de cada expressió: fins on és pintura, fins on escultura... Potser sí que hi ha algunes peces que poden ser més art urbà, però en general sí que ho és. Per exemple, a l’antiga fàbrica de llana és un lloc que activarà un paisatge, això em sembla molt interessant.

Amb la seva obra, ‘Sky-Cabine’, què buscava representar?

Sempre intento que les obres no siguin només per mirar, sinó que t’hi puguis aproximar i que la mateixa peça et faci sentir les diferents escales del paisatge. Intento que sigui molt espacial en el sentit que es pugui quasi habitar. I en aquest cas busco atorgar una escala a l’ésser humà en aquest gran paisatge que ens fa sentir petits.

D’on va sorgir la inspiració. Coneixia Andorra?

Havia passat algun cop per aquí i sempre havia tingut la percepció d’estar “dins de” i de buscar horitzó. Així que realment surt d’aquesta sensació i de la voluntat de poder donar l’horitzó que la muntanya no et dona.

La creativitat és diferent entre continents o la globalització també es nota?

La globlaització ha influït molt, però un dels moviments que té més a veure amb el lloc és el land art, perquè ha seguit les especificitats del lloc.

A vegades les obres no s’entenen. Falta educació artística?

La part educativa és importantíssima, i en el cas del Land Art crec que el que deixarà més petjada serà l’activitat per treballar amb les escoles. El que quedarà seran les llavors que faran que les noves generacions siguin més sensibles amb el seu entorn.