Genís Roca
“Ara són els objectes els que s'han connectat a internet”
Explicant la tercera revolució de la xarxa. Arqueòleg i expert en la transformació digital i el seu impacte social i econòmic, avui imparteix una conferència convidat per Crèdit Andorrà (19 hores, Crèdit Centre).
Parlarà sobre com progressar a l’era digital. La clau és..?
Primer hem d’entendre en quin moment ens trobem ara mateix.
I en quin moment estem?
A la majoria de països europeus internet va començar el 1995, quan per primera vegada un ciutadà normal i corrent a casa va poder contractar l’accés a internet. I qui creava continguts per estar a la xarxa eren sobretot propostes corporatives, empreses, institucions que tenien a l’abast un departament d’informàtica. A més, la informatització ajuda a fer processos més eficients.
I després irrompen les xarxes socials.
El 2005 ve una segona onada i qui va començar a dir i a fer coses a la xarxa van ser els ciutadans, apareix la web 2.0. Aquesta segona fase d’internet modifica la comunicació, el màrqueting, la reputació, la manera de vendre.
Més de deu anys després tothom ho fa bé?
No, com també hi ha empreses que no fan bé la gestió de magatzems. Ara, fer-ho bé no et fa diferent, fer-ho bé no et fa destacar, et fa ser normal. Si vas per aquí no innovaràs, et posaràs al dia en una cosa que fa deu anys que t’esperen.
I si vols innovar, què has de fer?
Ara el que està passant, que és la novetat que ens ocuparà del 2015 al 2025, és que qui s’ha connectat a internet són els objectes. Coses que es connecten a internet vol dir autobusos que diuen quan falta per arribar a la parada, sabatilles que et diuen que estàs posant malament la planta del peu quan camines... La clau de la competitivitat ja no és: “Tinc Twitter”, la clau de la competitivitat és: “Ets capaç de rebre tota mena de dades en temps real i també en temps real reaccionar i oferir-me un servei?”
Un canvi brutal per a les empreses i llocs de treball.
Cadascuna d’aquestes onades ha tocat més un sector que d’altres i aquesta vegada també passarà.
Parlem de comerç. Hi haurà consumidors que encara voldran anar a la botiga i no demanar-ho tot des de casa?
La persona que diu: “Ai no, jo vull anar a la botiga i passejar”, sempre existirà, no sé si serà suficient perquè la botiga continuï oberta. Hi ha sectors que tenen tendència a desaparèixer. A fabricants amb grans marques, Adidas, Nike, Mercedes, Renault... el punt de venda els comença a fer nosa, volen fer ells la venda directa.
Suposo que li han demanat milions de vegades pel que sobta en quin àmbit es va formar i a què ha acabat dedicant-se...
[Riu] Entenc que no preguntar-ho és difícil. Una carrera, una disciplina, et dona un mètode de com tractes la realitat. Per entendre què està passant ara he hagut d’agafar perspectiva i anar-me’n 30 anys enrere. Treballo amb 40, 50 anys vista, i és fàcil dibuixar d’on vens i cap a on vas. Soc arqueòleg i segueixo fent d’arqueòleg. M’interessa més entendre què està passant i quines conseqüències tindrà.