“Si Catalunya no té Estat, la llengua no podrà sobreviure”

En què consisteix ‘Un pam de llengua’?

El llibre vol ser la plasmació de diferents testimonis, des d’un punt de vista no necessàriament acadèmic, i fins i tot en certa manera festiu, d’un únic tema: la llengua. Tots els articles han estat publicats a InfoMigjorn, un butlletí digital que ha tingut un paper divulgatiu molt important.

Hi ha un tema comú o eix vertebrador?

La veritat és que no. Les aproximacions són molt diverses i això enriqueix molt el resultat.

La visió sobre la salut del català continua sent tan pessimista?

No m’agrada aquest terme tan categòric, però crec que el futur de la llengua no és gens afalagador i que està destinada a desaparèixer si no s’hi posa remei. Ho vaig exposar fa dos anys al llibre El bilingüisme mata, i des d’aleshores la meva posició no ha canviat. A més, el català tampoc disposa de prestigi internacional, que és un factor tant o més important que el nombre de parlants que pugui tenir. L’italià, per exemple, el parla una comunitat relativament petita de persones, però té aquest prestigi.

Quines solucions hi veu?

Catalunya hauria d’emancipar-se políticament i esdevenir un Estat. Només així es podria garantir la supervivència de la llengua, perquè actualment Catalunya forma part d’un Estat que hi va en contra i que, històricament, ha demostrat ser un Estat lingüicida, que ha mirat d’imposar una única llengua mentre intentava eliminar la resta.

A Catalunya podria funcionar un model monolingüe?

És complicat, en primer lloc pel fet que la meitat de la població és castellanoparlant. Amb la immigració es va donar un cas peculiar i diferent al que va passar a d’altres llocs. El primer que fa un nouvingut en arribar a un país és aprendre la llengua. És un dels primers i principals mecanismes d’integració. A Catalunya, la població immigrant no ho va considerar necessari.

A Andorra és més fàcil que la immigració s’integri gràcies a la llengua?

És una situació diferent: és un Estat, i el català és llengua oficial malgrat que al carrer puguin conviure tres o quatre llengües. De tota manera, en un món tan globalitzat com l’actual aquesta integració no és tan fàcil com ho podria ser fa cinquanta anys.

Per quin motiu?

Per molt que legislis en favor del català és impossible lluitar contra els mitjans de comunicació. No li pots demanar a l’amo d’una cadena de televisió que té una audiència de milions de persones que faci la meitat de la programació en català. Per això, una persona arribada des de Portugal pot seguir consumint mitjans exclusivament en portuguès.