“Una societat camina a les fosques si no té informació”

Parlarem de l’últim informe sobre la llibertat d’expressió al món i farem una reflexió de la perspectiva per a aquest any, que atorga un mapa del món en aquest sentit cada cop més ombrívol.

A l’informe es veu com alguns països occidentals cada cop perden més posicions pel que fa a la llibertat d’expressió.

Hi ha diferents aspectes que ens criden l’atenció, com ara el descens dels Estats Units i d’Itàlia. La llibertat d’expressió en alguns països occidentals cada cop és més greu.

Per què té lloc aquest retrocés en alguns països occidentals?

Estem en un context en què s’estan aprovant lleis per lluitar contra el terrorisme i s’estan implantant canvis en les polítiques de seguretat nacionals. Passa per a França, que sota estat d’emergència s’han aprovat lleis com les escoltes telefòniques. I a totes aquestes noves mesures hi cal sumar els interessos polítics i econòmics que ja venen influint en la professió des de fa anys.

Ara es debat molt sobre si la lluita contra el terrorisme ha d’anar en detriment de la pèrdua de llibertats com, per exemple, la de premsa?

Cada vegada es posa a debat fins a quin punt estem disposats a canviar seguretat per llibertat. És cert que hi ha partidaris després dels atemptats jihadistes a Brussel·les o a París, però si entrem en aquest joc han guanyat els terroristes.

Com valora l’estat de la llibertat d’expressió a Andorra?

Andorra està en una situació relativament bona. Ocupa la trenta-cinquena posició, per sota d’Espanya, però per sobre de països com ara França, el Regne Unit, Itàlia i, fins i tot, els Estats Units. A Andorra es respecta la pluralitat, tot i que potser faltaria un contrapès en l’àmbit televisiu, perquè només hi ha un canal que és públic. Potser en faria falta un de privat.

En la seva trajectòria com a enviada especial en diferents punts del món, en quins llocs li ha estat més difícil treballar?

Les condicions més difícils en què he treballat va ser durant la guerra civil d’Algèria als anys noranta. Anar a buscar la informació als llocs on passaven els fets de manera independent era gairebé impossible. Sempre anàvem escortats per l’exèrcit. També quan vaig treballar a Israel sempre el govern volia saber amb qui et reunies i amb qui parlaves.

Després d’haver-se jubilat, a què es dedica?

Quan em vaig jubilar, Reporters Sense Fronteres em va venir a buscar i en vaig ser presidenta durant vuit anys. Ara soc vicepresidenta de la comissió de queixes i deontologia de la FAPE. També segueixo fent conferències que és una tasca que m’estimo molt perquè el dret a la informació és el més sagrat que tenim i que dota la societat d’eines com, per exemple, exercir el sufragi. Una societat que no té informació camina a les fosques.