“A casa meva, a Goli, només hi queden pedres”

Sí, jo no he pujat mai cap muntanya i sempre he volgut dedicar-me a cantar. Al Nepal vaig aprendre música a l’escola i a la universitat, i vaig fer discos abans de venir a Catalunya.

Canta música folklòrica, xerpa i nepalesa. Aquest és el fil que la manté lligada als orígens?

Sí, per mi la música és una forma de connectar amb la meva gent. On visc, a Taradell, només som 16 nepalesos, quatre famílies.

Per què va marxar del Nepal?

Perquè vam tenir una guerra civil durant anys, des del 1996 fins a gairebé final del 2006. Amb la guerra el país estava destrossat i la gent, molt preocupada, tothom volia marxar. Per això vaig venir a Taradell.

I es va trobar un altre món.

Sí, molt diferent. Quan vaig arribar vaig notar un gran canvi, era un lloc diferent, una cultura diferent, i sobretot una altra llengua. Va ser un xoc molt gran.

Devia ser difícil.

Els primers anys van ser molt difícils, perquè vaig deixar el meu nen de cinc anys, no podia continuar amb la música i no sabia parlar. També per la feina. La primera que vaig trobar era de rentaplats en un restaurant i per mi va ser un xoc. Jo a Katmandú, a casa meva, tenia una noia que cuinava i rentava per mi, i de cop trobar-me en aquesta situació... No esperava acabar així. Els primers anys el món estava parat per mi, no hi veia sortida. No volia seguir a Taradell però tampoc podia tornar. Però he anat aguantant, vaig aprendre català i vaig decidir donar-li un bon futur al meu fill.

I ara al setembre va tenir l’oportunitat de tornar a Goli, la petita vila que la va veure néixer.

Sí, va ser emocionant i difícil. Feia 20 anys que no hi anava. El 2015 hi va haver un terratrèmol i el poble més afectat va ser el meu. A casa meva només hi queden pedres i fusta, gairebé tot el poble està destrossat i tots els veïns, inclosos alguns familiars, estan vivint en cabanyes. No hi havia cap record de la meva infància.

Goli ja no és el que era, però vostè tampoc.

No, si miro enrere penso com he pogut aguantar tantes coses. Però ara em sento més forta i no tinc por, puc afrontar qualsevol cosa i puc viure a qualsevol lloc.

A Goli hi va fer un concert.

Sí, va ser la primera vegada que feia un concert al poble. Va significar molt per mi i per la gent de Goli, perquè també era la primera vegada que se celebrava un concert al poble. He pujat a molts escenaris, grans, macos, i de luxe, però aquest, en el qual vaig haver de cantar amb el bafle al costat, és el que més he gaudit.