“Calen lleis per evitar tenir fills a edats poc convenients”

És un enamorat de la professió i de la dona, no?

Jo penso que la dona és el millor que tenim en aquest món. En cada etapa de la seva vida hi ha alguna cosa sensible, admirable, i que els homes hem de respectar. La dona per a mi és un ésser extraordinàriament important.

Un ginecòleg feminista.

Soc un declarat feminista, i tinc motius més que sobrats per defensar la dona. La dona no és un sexe dèbil, és un sexe debilitat, per totes les injustícies que es cometen contra ella.

De fet, va ser pioner en la defensa del dret de la dona a l’ús de la píndola anticonceptiva.

Pràcticament totes les fites importants de l’escola Dexeus tracten de la llibertat de la dona. La primera, per exemple, va ser el meu pare lluitant com un boig perquè els parts no es fessin a domicili, perquè tenien una mortalitat nou vegades superior als que es fan a l’hospital.

Vostè també va ser l’artífex del primer nadó proveta a Espanya.

Sí, això va ser molt periodístic, però va ser un treball en equip, no em puc atribuir sols a mi la medalla.

La reproducció assistida ha de tenir uns límits d’edat?

S’haurien de crear lleis que limitessin aquesta natalitat una mica boja de tenir fills a una edat que no és gaire convenient. Quan els fills necessitin els pares, ells no tindran força suficient per educar-los correctament.

El que és clar és que l’edat reproductiva s’està allargant. Com ho veu?

Si és perquè volen escollir l’home de la seva vida i els costa trobar-lo, benvingut sigui, però si és per la situació d’injustícia laboral i salarial, em sembla malament.

La congelació d’òvuls és una opció que cal tenir en compte?

Indiscutiblement. Quan una dona té 32-34 anys i diu no vull tenir fills, jo li ho proposo. I ho accepten o no, és una elecció lliure.

La gestació subrogada s’hauria de legalitzar?

Totalment. Si es fa només per un problema econòmic estem un altre cop utilitzant el cos de la dona amb una finalitat mercantilista, però si realment és perquè aquella persona que deixa el seu ventre no té cap necessitat econòmica i ho fa per un sentit altruista, es pot acceptar.

Cada vegada hi ha més cesàries. S’opta per la via fàcil?

Els metges tenim dos objectius importants: donar benestar al pacient i ser honrats i humils. Si el metge fa la cesària perquè s’acosta el cap de setmana i en comptes d’anar a Andorra volen anar a Barcelona, és de pocavergonya.

El càncer és el gran repte?

És un repte que tenim. A la nostra fundació estem intentant reunir diners per descobrir les cèl·lules canceroses a la sang de la pacient. Si n’apareixen de lliures el problema és molt més seriós i cal un tractament diferent de l’habitual que es fa del càncer del tipus que sigui.