“Les manualitats eren oci. Ara és quasi activisme”

Sí (riu), molta gent m’ho va dir. I de fet és quelcom que els passa molt als creadors. Quan prenen aquesta decisió ni la família ni els amics els donen suport, però com que t’agrada moltíssim acabes fent el pas. Jo ho vaig fer i la part bona és que sí que em van donar suport.

El ‘craft’ (les manualitats, artesania), no és només una moda?

És una cosa que ha existit sempre, que quasi s’estava morint perquè no hi havia relleu generacional. S’estava perdent la professió d’artesà, però amb els temes de sostenibilitat, la cura del planeta i el consum responsable ha fet que la gent miri més el que compra i ressorgeixi el moviment del fet a mà.

Fins a quin punt Internet hi ha jugat un paper important?

Ha estat molt important perquè abans era cosa de minories. Les eines d’Internet, que sovint són gratuïtes, permeten arribar a qualsevol lloc on hi ha un públic que té aquesta necessitat. La majoria de negocis que funcionen, a Espanya, és perquè venen molt a fora.

L’ús de les xarxes socials és indispensable?

Sí, jo ho considero imprescindible perquè una cosa que fa que funcioni molt el negoci és crear una comunitat. I aquesta comunitat és molt fidel, comparteix, compra i repeteix, que al final quan tens un client el més difícil és fidelitzar-lo. I les xarxes permeten compartir l’evolució del projecte i que la comunitat se’l faci seu.

Encara hi ha la visió que les manualitats són només oci?

Quan vaig crear la revista Veoveo, de manualitats per a adults, fa cinc anys, les manualitats es veien només com una activitat d’oci, per desconnectar. Ara és quasi activisme. La gent que fa tallers s’adona de com estan fetes les coses i fa que tinguin un consum responsable. Les manualitats comencen a ser educatives.

És només un món de dones o també hi ha homes?

Per sort cada vegada hi ha més homes. Sé de nois que els fa vergonya, però són estereotips que s’han anat diluint. Sí que és cert que els nois treballen més amb el cuir, la fusta o la serigrafia.

Tothom pot ser emprenedor?

No. En el primer capítol del llibre explico que és millor no deixar la feina de la nit al dia, que primer facin una previsió i que es prenguin un temps per tenir un coixí econòmic perquè al principi no guanyes diners. I també per testejar. A vegades et sembla que t’agrada, però quan t’encarreguen 100 peces iguals potser t’adones que no. És molt sacrificat i no tot­hom ho pot fer.

S’ha de tenir clar que a més de crear hauràs de fer d’empresari, també.

Sí. Hi ha moltíssima més feina a part de crear. Al principi el procés creatiu és només el 20% del temps i després va augmentant. Per això intento fer un dibuix realista: si ho vols fer, pots, però el procés serà lent.