“La proposta és conviure, aprendre i passar-s'ho bé”

Fa temps que li dono voltes a la idea. La temporada que he jugat a Anglaterra m’he adonat de com d’important és saber anglès, d’aquí va sortir el projecte de fer aquest campus, amb entrenadors vinguts del Regne Unit, perquè els infants puguin aprendre a jugar a bàsquet i conviure 24 hores al dia en anglès.

Ja se’n surt amb la canalla?

Sí, ja tinc experiència entrenant equips infantils.

El campus és obert a nens de 7 a 15 anys. En aquest rang d’edats, però, els nens canvien molt.

És cert. Farem grups per edats i segons el seu nivell de bàsquet perquè tothom pugui gaudir i aprofitar el campus al màxim. D’altra banda, hem limitat a 30 infants les inscripcions de cada torn per tal que hi hagi un ambient molt proper, molt familiar.

Deu ser complicat d’organitzar una proposta com aquesta, començant pel patrocini.

El primer que ens vam plantejar va ser on fer-lo. A la Seu ja es fan moltes activitats a l’estiu, però tampoc no volíem renunciar a tot el que suposa poder gaudir de l’entorn natural que tenim, i per això vam pensar a fer-ho a la Cerdanya. I el cert és que l’ajuntament de Martinet de seguida va acollir molt bé la proposta i ens va facilitar les instal·lacions per poder muntar el campus.

Les activitats seran les mateixes per als que ja tenen certa base de bàsquet i els que no en tenen cap?

A aquestes edats, tots els nens fan un esport o un altre, i això afavoreix que la progressió sigui molt ràpida encara que no hagin jugat mai a bàsquet. La idea és fer un entrenament al matí per grups i a la tarda dedicar un temps a la competició.

Tots els nens tampoc no deuen tenir les mateixes expectatives.

L’objectiu és gaudir de l’estada i no forçar cap situació. El campus és una proposta per aprendre, conviure i passar-s’ho bé, que amb el temps és el que els quedarà. Si més endavant s’hi volen dedicar al bàsquet, això ja arribarà.

En el seu cas, ha estat a quatre equips els darrers anys. És habitual aquest ritme de rotacions?

Al basquet femení els contractes són molt incerts. De fet, vaig ser tres temporades al Lima Horta i això ja és molt temps. D’altra banda, anar canviant d’equip t’ajuda a créixer com a persona i com a jugadora.

Esmentava la importància de saber anglès. Li va costar adaptar-se a la lliga anglesa?

Sí, però no per l’idioma, perquè ja havia fet alguns campus als Estats Units. A Anglaterra l’entorn és molt diferent i també la manera d’entendre el bàsquet, que es basa en un joc més físic. Ha estudiat enginyeria alimentària i gestió esportiva. On es veu d’aquí uns anys? M’agradaria dedicar-me a entrenar, o a alguna activitat relacionada amb l’esport. Però penso que és bo tenir una altra formació com a alternativa de cara al futur.