“Haver arribat a la meitat de la població jove és una fita”

No, no són descomptes. El carnet jove té dos vessants: el del descompte amb la idea de facilitar l’accés i de motivar que el jove participi en qualsevol tipus d’activitat que li sembli interessant, i el que desenvolupa projectes per motivar el jove, animar-lo que es formi més, viatgi més, es culturitzi...

Hi ha joves de trenta anys o menys que no el tenen?

Sí, evidentment. El té un de cada dos joves. Estem prop dels 15.000 joves d’entre 12 a 30 anys i ara la meitat de la població el té. Som el país amb més penetració.

I tot i així sembla que es podria arribar a més.

Sí, podria. Però no tenim com a prioritat regalar el carnet jove, preferim que sigui el jove que lliurement escull aprofitar els serveis que ofereix. Haver arribat a la meitat de la població és una fita molt important, com ho és que els set comuns i el Govern hi estiguin involucrats i tenir un patrocinador com Crèdit Andorrà donant suport al projecte.

No es coneix prou?

Potser sí. Però de vegades tampoc no és un projecte fàcil d’explicar. Potser la gent es queda amb la idea dels avantatges i no va més enllà. Un dels canvis que volem fer és revisar la visió i missió del programa. Farem també una investigació sobre la gent jove del país perquè ens adonem que pel context específic d’Andorra té les seves pròpies característiques.

Com ara?

El jove està al país fins a certa edat i després marxa per estudiar a fora, d’altres es queden per treballar. Potser ens hem enfocat més al perfil de jove estudiant i ens estem adonant que cada vegada el jove treballador és més present. I les necessitats d’un jove estudiant no són les mateixes que les d’un jove treballador.

El carnet jove és un termòmetre de la implicació, de la participació dels joves?

Sí que ho és, qualsevol projecte de joventut és un termòmetre.

Hi ha poca mobilització?

El que veig és que potser al jove no se’l té com a protagonista, s’hauria de tenir més en compte el seu paper en la societat, la seva opinió, les experiències de vida, les seves necessitats. Fem coses però potser no les suficients.

Torna de Belgrad. Quina és l’estratègia de futur de l’organització en l’àmbit europeu?

Una de les qüestions és contra el discurs de l’odi, del racisme, s’intenta treballar que el jove tingui un esperit crític però obert, de respecte, també promoure la mobilitat internacional, que viatgi, estudiï, tingui experiències, un objectiu primordial també és la qüestió de l’ocupació, pel problema de la desocupació.

Si hagués de ‘vendre’ el carnet jove a nois d’Andorra que no el tenen, què els diria?

Els animaria que el tinguessin sobretot pels serveis i per les oportunitats que trobes a Andorra, però també per la dimensió europea, en si mateix ja és una eina de mobilitat.