“Acollir un nen no és només responsabilitat familiar”

Es tracta de donar a conèixer a les famílies el que suposa l’acollida com a mesura de suport als menors amb desprotecció i que han passat per uns fets no gaire positius i els avantatges que hi ha respecte a l’acolliment residencial.

Quin grau de coneixement general hi ha sobre l’acollida familiar?

Depenent del context és una mica desconegut. Al País Basc, que és d’on vinc, les institucions acostumen a fer campanyes d’informació cada any perquè creuen que el mètode d’acollida és el més efectiu, ja que ajudarà el menor a tenir un espai per desenvolupar-se millor.

Quins són els aspectes del programa més desconeguts per part de les famílies?

Segurament el més desconegut per a les famílies és que poden fer el pas i que poden fer d’acompanyament del procés. Cal deixar clar que la responsabilitat durant el procés no és només de la família, ja que tenen un programa formatiu que els acompanya i un suport econòmic. Acollir un menor no suposa delegar a les famílies tota la responsabilitat, sinó que elles són una part més de l’engranatge que es preocupa pel benestar del menor.

I fins a quin punt pot afectar l’aspecte emocional d’haver d’assimilar que el nen un dia acabarà marxant?

Aquest punt també es treballa en el procés formatiu. L’acollida no és una adopció i les famílies han de tenir clar que això és un acompanyament fins a la vida adulta. Però no hi ha res de dolent d’agafar afecte al nen, perquè les trajectòries vitals són molt diferents i en aquesta interacció es podran trobar.

Quines han de ser les motivacions per acollir un nen?

Hi ha diferents motivacions, com ara la solidaritat, ganes d’aportar en el creixement d’un menor i després també hi té a veure el creixement personal i la satisfacció de les necessitats pròpies d’una parella o d’una persona.

Què se li demana a una persona o a una família per acollir?

El més important és que la persona o la família tingui ganes i se sotmeti al procés normal com ho fa tothom, en què s’han de complir uns estàndards bàsics. Actualment existeix un prototip de persones o de parelles amb un perfil estable que porten uns anys treballant, cosa que facilita que es puguin llançar a una aventura com aquesta.

La crisi ha repercutit a l’hora de trobar acollidors?

Jo diria que als territoris que hem analitzat ha estat al revés, sobretot en els casos d’acollida d’urgència, que és per a sis mesos, on el nombre de famílies o de persones ha augmentat.

En l’àmbit de les polítiques socials hi ha molts aspectes a proposar.

Sí, és interessant perquè és un àmbit on s’estan desenvolupant processos de canvis de model, ja sigui en l’àmbit de la infància, de la tercera edat i de la dependència.