“A Indonèsia he competit davant de 60.000 aficionats”

Expliqui’m com es va gestar el seu fitxatge pel Futbol Santa Coloma.

Vaig acabar la temporada amb l’Hospitalet i vaig contactar amb un agent de futbolistes, perquè volia seguir en actiu durant l’estiu. Per a mi des de fa un parell d’anys que no existeixen les vacances (riu), ja que el curs passat d’Indonèsia vaig marxar a Finlàndia. Aleshores se’m va proposar jugar a Andorra i la idea em va convèncer.

Entenc que la competició europea va ser clau per acabar de decidir-se.

Clar! Tant a Finlàndia com a Àustria vam classificar-nos per disputar la fase prèvia de l’Europa League, però en cap de les dues ocasions vaig poder estar-hi. Per aquest motiu em fa encara més il·lusió ser present a la prèvia de la Champions, em vaig quedar amb la mel als llavis i tenia una espina clavada. Personalment, és una motivació enorme i no m’ho vaig pensar ni dues vegades.

Veuen viable passar de ronda?

El nostre objectiu és avançar a la següent, on per cert ens podria tocar el Red Bull Salzburg, un conjunt que conec davant el qual em vaig enfrontar a la final de Copa. Veig els companys motivats i conscienciats que és factible, tot i que dependrà força del rival que ens toqui en el sorteig. Durant la primera setmana m’he topat amb un ambient fantàstic i familiar i un club amb el qual estic agraït per la rebuda. El bon rotllo és vital per triomfar.

Quan li van dir que seria company de Joan Capdevila, què li va passar pel cap?

No he pogut veure’l perquè està fora, però òbviament tenir un campió del món al teu equip és impressionant. Ja l’admirava i respectava al màxim, tot­hom me n’ha parlat genial d’ell, com a professional i sobretot com a persona. Estic desitjant compatir vestidor amb ell, l’Ilde, etc.

Quins plans té després de la breu però intensa experiència que viurà al Principat?

Des d’un principi vam deixar clar amb la directiva que el compromís és fins que finalitzi l’aventura de les rondes de la Lliga de Campions. Tinc ofertes sobre la taula de la primera divisió de Bolívia, Finlàndia i Xipre, estan sortint cosetes, encara és aviat, però la meva idea és tornar a sortir.

A Tailàndia el coneixien com el Xavi Hernàndez d’allà?

Sí! Encara m’anomenen així i a Indonèsia directament em deien Xavi, potser els era més fàcil que pronunciar Galán (riu).

De tots els països on ha estat, quin destacaria i per què?

Indonèsia. Vaig estar-hi dues campanyes en dos conjunts diferents i és una passada com es viu el futbol. He competit a estadis plens amb 60.000 aficionats.

I en l’àmbit menys futbolístic?

Jordània. El tracte que vaig rebre de la gent i la bellesa del país em van servir per treure’m barreres i prejudicis sobre l’Islam.

Es veu penjant les botes aquí?

Per suposat que no em tanco portes i segurament tornaré.