“Calen mesures urgents en favor de la llengua occitana”

La muntanya nostra no és una frontera humana ni cultural. Econòmicament, durant segles, els Pirineus van jugar un paper molt important, sobretot pel que fa al comerç. Però, en trobar-se al punt de contacte de dues monarquies molt potents i hegemòniques, van esdevenir, a poc a poc, una frontera política, lineal i interioritzada pels fronterers mateixos. A més a més, pel que fa a l’època moderna, que conec millor, les guerres de religió de la segona meitat del segle XVI van servir per crear representacions i percepcions identitàries que van separar les poblacions veïnes. I les guerres dels segles XVII i XVIII van reforçar aquest sentiment.

Com va afectar aquest període la cultura occitana?

Les guerres van jugar un paper fonamental per fer arribar als Pirineus els poders centrals monàrquics. Sovint diem que les guer­res van deixar dos monuments, un de paper (els mapes militars que dibuixen la frontera) i un de pedra (les fortaleses) que van fer visible la frontera o, més ben dit, la línia fronterera. No puc dir que va afectar la cultura occitana ja que, fins fa molt poc, la cultura i la llengua occitana eren majoritàries i molt vives. Sí que va afectar, però, les relacions occitanocatalanes, cap cop més difícils.

És per això que les relacions entre la Catalunya del sud i la del nord són gairebé inexistents?

La gradual separació cultural dels pobles al nord i al sud de la serralada és un fenomen de llarga durada en el qual ha jugat molt el paper dels estats i, almenys pel que concerneix les dues parts de Catalunya, la frontera del 1659 ha estat decisiva.

Com valora, en termes històrics, la singularitat d’Andorra?

No sabria contestar precisament. Jo diria que Andorra ha conservat una identitat política i institucional forta que la fa el que és avui.

Les darreres iniciatives per difondre el coneixement i l’ús de l’occità aranès, garanteixen la pervivència de l’idioma?

No, gens. No és la població de la Vall d’Aran que parla aranès (una quarta part, si fa o no fa) que podrà salvar l’occità, llengua que ocupa un territori d’uns 190.000 quilòmetres quadrats, poblat per 16 milions d’habitants. Calen mesures urgents que mai l’Estat francès o les regions han volgut aplicar.

L’idioma segueix sent un factor identitari essencial, atesa l’hegemonia de l’anglès com a llengua franca?

La resposta és complexa però, per mi, sí, la llengua és un factor identitari important malgrat la imposició (autoimposició, molt sovint) d’un idioma hegemònic.

Hi ha qui veu en l’Europa de les regions una via per superar la crisi de la UE. Quin paper hauria de tenir la nació occitana si arriba aquest escenari?

Per a mi, evidentment, cal que hi hagi una vertadera Europa de les regions amb poders importants, més a prop de la gent. I, al sud d’Europa, Occitània i la seva germana catalana, hauran de jugar un paper fonamental.