“Amb el descens estic descobrint moltes coses”

Entrenar. Si ho fas arribes a l’objectiu. Ara que he acabat l’escola em passo gairebé tot el dia a dalt entrenant.

D’on ha sortit la passió per la BTT a la seva família?

El meu pare va començar a fer bicicleta, el meu germà i jo érem corredors d’esquí i vam veure que a l’estiu no teníem gaire cosa a fer, així que el meu germà va començar a fer-ne i després ho vaig fer jo. A partir d’aquí ens vam enganxar els dos a la BTT.

Tornarà a la Copa del Món de Vallnord. Preparada?

Sí, m’he estat entrenant bastant. Esperem que aquesta vegada surti bé i que no passi res.

No li va quedar gaire bon record l’any passat?

És la llei de Murphy, perquè sempre que toca competir a casa tinc una caiguda o passa alguna cosa semblant.

Fins a quin punt creu que li pot servir aquella experiència?

Més que res per aprendre i adonar-me que és una cursa més, com les altres.

Impressiona el salt a la màxima categoria?

Sí, bastant, la veritat, perquè hi ha molta diferència de nivell, d’un any a l’altre, per molt que sembli que n’hi hagi poca.

Quin serà l’objectiu?

Classificar-me per a la final seria un objectiu molt elevat, perquè a més aquest any han rebaixat la quota i hi accedeix menys gent, però si podem, classificar-nos o si no aprendre el màxim per arribar-hi algun dia.

Es veu vivint únicament de la BTT en el futur?

Mai se sap. Estem lluitant i entrenant per veure si algun dia s’hi pot arribar. És evident que és un somni.

Ara que anirà a estudiar a la universitat, com es plantejarà la competició?

Intentaré organitzar-me tot el que pugui i aprofitar al màxim les hores d’entrenament que tingui. No seran moltes, com ara, però intentarem fer les màximes possibles.

Ganes de deixar-ho, per això, no en té, oi?

No! Ara estic en el moment que més m’agrada fer BTT.

L’hivern passat també va realitzar alguna competició de ‘freeride’. Com és?

Sí. Des de petits fèiem esquí. És una mica semblant al descens en el fons. A les dues competicions has de tenir el cap fred i saber que pots fer-ho. A més, les dues tenen un mínim de risc i t’aporten molta adrenalina.

Amb quina es quedaria?

Amb el ciclisme, evidentment.

Per què?

Ja fa que esquio molts anys i no és que sigui avorrit, però amb el descens estic descobrint moltes coses. Evidentment, n’aprenc més i més ràpid, i fa que pugui avançar i tenir més adrenalina. També crec que se’m dona millor el ciclisme.