“A les comunions ja no es regalen joies, sinó mòbils”

Vol dir que nosaltres creem les nostres pròpies peces. Treballem amb els nostres materials, les nostres pedres. No comprem la peça feta, sinó que la fem.

Reivindica l’ofici de joier.

Sí, perquè és un ofici que la gent no coneix gaire. Sempre estem molt amagats i la gent no veu com és l’ofici.

Què valora més la gent de les seves joies?

Que poden triar com volen la peça i de quin material. És un procés de tu a tu. Dissenyem la peça fins que arribem a allò que es vol. És una joia al gust del client.

Diferències entre una joia artesana i una de fàbrica.

Nosaltres posem la qualitat més alta en els materials. Metall i diamants de qualitat alta, or blanc com s’havia fet sempre, les pedres de colors són naturals... Procurem que el client se’n vagi amb el que realment vol. Tu et pots comprar un Seat fet per màquines o et pots comprar un Lamborghini fet a mà.

Això repercuteix en el preu!

No.

En l’exemple que ha posat, sí.

En els cotxes, sí, però en les joies no hi ha d’haver cap diferència de preu. L’única diferència és que tindràs la peça que realment vols i no la que pot tenir tothom.

I té el mateix preu?

Sí. Quan t’estic dissenyant una peça no et cobro res fins que trobo aquella que realment t’agradi. La diferència és el material; si és una pedra natural o no.

Parlem d’una cosa que ha anat molt a l’alça: la bijuteria.

Jo crec que la bijuteria és el que ha fet més mal a la joieria, perquè la gent no dona un valor a la joia de veritat, ja que pensa que si en té una d’imitació ja està bé. Això ha perjudicat tant els joiers artesans com els joiers de botiga.

Conseqüències?

Han plegat molts tallers de joieria. Ha afectat molt. La gent s’ha anat abocant a la bijuteria per canviar més sovint però no veuen que estan llançant els diners perquè són joies sense cap valor. La gent es gasta 800 euros en un mòbil i després no valoren una joia que et durarà tota la vida.

Ara és quan toca dir allò que això abans no passava.

La gent d’abans ho valorava. Avui a les comunions ja no regalen joies sinó mòbils.

És que abans les joies passaven de mares a filles.

I a les noves generacions ja no passa. La gent prefereix gastar-se diners en tecnologia i un mòbil després de dos anys ja el pots llançar. Estem creant una societat de residus. Una joia et dura tota la vida i és un record que passa de generació a generació.

Per no parlar dels oficis que es perden.

És clar! Molta fabricació de joies s’està fent a la Xina o a l’Índia i la d’Europa està desapareixent. Estan fent desaparèixer els oficis fabricant a fora.