“Una errada mínima et pot costar un peu... o una cama”

Sí, és una cosa que fora d’Euskadi és difícil de veure. I és aleshores quan més ho gaudim, perquè veus que que la gent es mostra sorpresa i encuriosida.

Quin és el secret per dominar aquesta disciplina?

Bé, tot és interessar-s’hi i anar progressant, de mica en mica. I com en qualsevol altre esport, t’has d’esforçar, amb l’afegit que aquí pateixes molt físicament.

Com es va sentir atret per l’aizkolaritza?

Em dedico professionalment a la tala, i tot i que ara utilitzo maquinària vaig començar a mà, com es feia abans. El meu pare, sense anar més lluny, ho feia tot amb trontza [serra] i destral. De manera que tot va anar força rodat per acabar sent aizkolari.

Treballa amb un entrenador?

No he tingut mai preparador, he entrenat sempre sol. Anant a les places, competint amb altra gent, aprens. Un aizkolari professional, però, sí que necessita entrenador, com el necessita un tennista o un jugador de futbol.

A més de força, quines qualitats cal tenir?

Molta tècnica i molta precisió, perquè per molt forta que sigui una persona no qualsevol s’hi pot dedicar.

A més, també hi ha un risc...

Sí, cal anar amb molta cura. No portes cap tipus de protecció, tot és a pèl. No pots dur casc, perquè per tallar seria molt molest. Pots patir una relliscada, et poden passar mil coses. I un cop de destral mal donat, la més mínima errada, et pot costar un peu... o una cama. I saps que si tens un accident no pots reclamar res, perquè tota la responsabilitat és teva. Per això cada aizkolari té la seva pròpia assegurança...

Les incidències són habituals?

Afortunadament, en general es donen molt pocs casos. Són pràcticament inexistents. Però això no vol dir que no n’hi hagi, fins i tot entre experts que fa tota la vida que s’hi dediquen.

Hi ha interès entre els joves?

La veritat és que molts volen iniciar-se en aquest món. Però com he dit abans, no tothom reuneix les condicions adequades. Quan ho proves no sempre és com t’ho imagines.

Quines són les tècniques de tala més habituals?

N’hi ha de tot tipus: en vertical, en horitzontal... el més espectacular és el tall en alçada, molt popular a Austràlia: s’insereixen taules al tronc, amb unes osques que fas tu mateix amb la destral. Pujat sobre la taula, talles el tronc de dalt cap a baix, des de diferents alçades. També hi ha el tall amb aixada. Encara que sembli impossible, es pot talar un tronc de faig amb aquesta eina!