“Em fa enfadar molt que els nens pateixin discriminació”

N’estic súper orgullosa. Per a mi és un reconeixement excepcional i econòmicament molt bo. Estic contenta de l’esforç fet. I ara el que toca és seguir posant colzes.

Ha cursat el batxillerat professional al liceu Comte de Foix.

Sí. Des de petita he estat alumna del sistema educatiu francès. Mai he volgut canviar perquè penso que hi reps una bona ensenyança. Són una mica més estrictes, però no va pas malament.

Hi ha estudiat comerç. Ampliarà ara aquests estudis?

No. Vull sortir completament d’aquest àmbit, gràcies al batxillerat professional m’he adonat de moltíssimes coses, i una d’elles és que no podria estar de treballadora en una botiga. Trobo que puc aprofitar millor una altra faceta de mi. Des de petita he volgut treballar en educació especialitzada amb nens amb discapacitats o malalts de càncer, etcètera. Per tant, és el que faré.

Si ho tenia clar de petita, com és que va estudiar comerç?

La veritat és que jo abans era una mica complicada en el món dels estudis, no m’agradava i era un pèl passota. Comerç no era el que volia fer, però era l’única opció. Al batxillerat professional, vaig tocar el món laboral, i em vaig preguntar: això és el que m’espera?

Però en acabar ha aconseguit un premi que reconeix els millors expedients de batxillerat.

Sí, he tret un 14 sobre 20. Amb el premi i la beca premien l’esforç de qui s’ha implicat, ha lluitat per l’estudi i no s’ha conformat.

La beca suposa un al·licient?

Sí, ho és. El premi, i la beca que comporta, em fan tenir més ganes de continuar, de progressar. El meu canvi va ser tan sobtat i tan intens, que va ser la meva tutora qui em va proposar per al guardó. Precisament, perquè fos un al·licient per seguir així.

Se’n va a estudiar a França. Quins plans té?

Faré una carrera superior de dos anys de prestació sanitària i social. Després un any més per a la llicenciatura d’educadora especialitzada. M’han acceptat a Milhaud, prop de Nimes. Però potser preferiria anar més a prop, a Carcassona, per venir més sovint.

Quants idiomes parla?

Cinc. Català, castellà, francès, portuguès i una mica d’anglès. Els meus pares són originaris del nord de Portugal, de la regió d’Oporto-Amarante, i penso que aprendre llengües és important per conèixer persones, per relacionar-te amb altres cultures.

En el futur, tornarà a Andorra?

Si puc sí. Vull cuidar nens en l’àmbit socioeducatiu. M’agradaria treballar a l’hospital de Meritxell, perquè sé que necessiten educadors especialitzats.

Per què és important per a vostè treballar amb la infància?

Tot comença allà, és un arbre que creix i cal cuidar. Quan ets petit ho intensifiques tot. Em fa enfadar molt que hi hagi discriminació cap a infants amb necessitats.