Júlia Giménez
“Veure la reacció del públic és una sensació única”
Té 14 anys i en fa un que estudia teatre a l’escola Entreacte Demà a partir de les 20.30 hores de la nit, al Teatre Comunal de la capital, estrena amb altres joves actors dues obres en les quals participa: L’estafa i Pis compartit.
“Veure la reacció del públic és una sensació única”
Per què va decidir apuntar-se a una escola de teatre?
Des de molt petita sempre m’ha agradat interpretar i un dia una amiga de la meva mare em va recomanar la Mercè Canals (professora d’Entreacte). A l’Espai Jovent vaig començar a fer teatre amb la Mercè i fa un any que estic a la seva escola.
El teatre li ve de família?
No, no en ve de família. Bàsicament és que el teatre m’agrada.
Per què?
Al ficar-te en un personatge crees una història diferent, crees diferents emocions i el fet d’estar sobre un escenari i veure la reacció del públic és una sensació única.
Vol fer de l’actuació la seva futura professió?
Si tinc l’oportunitat m’agradaria que fos així. De fet tinc pensat anar a estudiar a Tolosa per fer realitat el somni de ser actriu.
I per què Tolosa?
El meu germà estudia allà i m’ha dit que hi ha escoles de teatre. Vull començar la carrera allà i si no va bé agafar una altra direcció.
Els seus pares veuen bé que es vulgui dedicar al teatre?
No ho veuen malament, els sembla bé que m’agradi el teatre però em diuen que millor que ho tingui com un entreteniment.
Què ha après en aquest any a l’escola de teatre?
Mai he estat una persona tímida, però sobre un escenari sempre he tingut una mica de por. A l’escola he après a obrir-me a l’escenari, percepció de veu, a ficar-me més en un personatge i a adaptar-me a les diferents situacions.
Estrena demà dues obres. És la seva primera estrena?
No. He fet altres obres i també presentacions al Talentejant amb diferents esquetxos.
Què és el que més li agrada de fer teatre?
Quan estic a l’escenari, la sensació d’estar a dalt i de transmetre al públic el que sent el teu personatge. I també ficar-te dins de la història i que l’escenari sigui un altre món. Cada dia que puges a l’escenari és quelcom nou.
I el que menys?
Aprendre’s els diàlegs. Depèn de l’obra hi ha moltes frases, t’emboliques i et bloqueges. Els nervis abans d’actuar tampoc m’agraden.
Com aprèn els diàlegs?
El que faig és anar recitant en veu alta o si no gravar-me uns personatges i jo interpretar els altres. I recitar, recitar i recitar davant d’un mirall fins que et queda.
És molt diferent un assaig que actuar davant del públic?
L’únic que canvia és que si t’equivoques no pots tornar enrere. L’assaig és la pràctica i el públic, la prova final. També tens la preocupació de si els agradarà o si entendran el missatge.