Joaquín Lois
“He vist orgues de 300 anys que estan com el primer dia”
El pare de l’orgue de la Massana. Des del taller de Tordesillas ha fabricat i restaurat instruments d’arreu d’Europa i l’Amèrica llatina.
El que hi ha instal·lat a sant Iscle i santa Victòria, que ara compleix una dècada, també és obra seva.
“He vist orgues de 300 anys que estan com el primer dia”
Com va sorgir el projecte de la Massana?
L’església s’havia restaurat feia poc temps i el rectorat va decidir que hi feia falta un orgue. Es va convocar un concurs, m’hi vaig presentar i vaig tenir la sort de guanyar-lo. Això va ser el 2004, i el 2007 l’orgue ja era una realitat.
Tres anys de feina...
No és un procés fàcil. Primer cal fer un estudi de l’acústica del lloc i de l’espai disponible. L’instrument s’hi ha d’adaptar perfectament, tant pel que fa a la sonoritat com a les dimensions. Un cop definits aquests paràmetres, es decideix l’estil de l’orgue.
Per quin es va decantar?
El de la Massana, en concret, està inspirat en els instruments ibèrics dels segles XVII i XVIII. Però no de forma estricta, perquè té concessions a l’orgue modern, incorporant, per exemple, un pedaler complet de 30 notes.
Això li dona més versatilitat?
Sí, permet interpretar un repertori força ampli, no tan sols centrat en la música barroca.
Tot el procés de construcció es fa en un mateix taller?
Des de la primera fins a l’última peça: tant les parts d’ebenisteria com els mecanismes i teclats. I una part fonamental, com és la tuberia, també l’acostuma a fer el mateix constructor. A partir del disseny arquitectònic i tècnic de l’instrument, es fon el metall i es fabriquen els tubs. Tots els passos, fins a l’últim toc d’afinació, els supervisa un mateix orguener.
Quants tubs pot arribar a tenir un orgue?
El nombre pot variar molt d’un instrument a un altre. El de la Massana, que no és dels més grans, té uns mil tubs. Per tant, ja ens podem imaginar que un orgue de majors dimensions en tindrà milers...
Hi ha dos orgues iguals?
És impossible. Al contrari d’altres instruments, aquest no es pot fabricar en sèrie. I dos orgues fets sobre el mateix model mai sortirien idèntics, perquè estem parlant d’un treball artesà. Però suposem que això s’aconseguís: només pel fet d’estar instal·lats en diferents llocs ja no serien iguals. La sonoritat variaria.
Quina és l’‘esperança de vida’ de l’instrument?
Un orgue està pensat i construït perquè es conservi molts anys en perfectes condicions. Pot viure un segle, o més, sense necessitat de cap restauració important. De fet, he vist orgues de 300 anys que estan quasi com el primer dia.
Però també n’ha restaurat. Què és el que fa malbé un orgue?
Les males mans: una fabricació poc rigorosa o un tracte descurat, per exemple quan s’han realitzat obres a l’església, prop de l’instrument, sense que hagi estat adequadament protegit. Però el pas del temps, i un ús normal de l’orgue, el deterioren molt poc.