“La gent del públic estava eufòrica quan vaig guanyar”

La Jèssica Rovira també va guanyar un combat en un Campionat del Món absolut, però no va acabar en la mateixa posició que jo ni va guanyar un campió olímpic. A més, va ser el Mundial de taekwondo més gran de la història perquè hi van participar 185 països i hi anaven 11 medallistes dels Jocs de Rio. Hi havia un nivell molt alt. Quan vaig veure que havia guanyat un doble medallista olímpic i cinc vegades campió d’Europa estava eufòric.

Com s’explica que el pogués vèncer?

El vam estudiar molt mirant combats seus. Sabíem com treballava i vam seguir una estratègia de bloquejar i no deixar-lo treballar. Tot el que feia s’havia de destruir perquè si l’haguéssim deixat treballar el resultat hauria estat un altre. Estava tot prèviament marcat i estudiat i per això vam guanyar.

Aleshores, va ser perquè vostè va fer una bona feina i no perquè el rival va tenir un mal dia?

Si, és clar. També amb l’experiència d’altres competicions importants, vaig confiar en mi, que és el més important.

En quin moment es va adonar del que havia realitzat?

Quan va acabar el combat no m’ho creia, vaig mirar el marcador i no li donava crèdit. Després em va entrevistar una televisió de d’Amèrica llatina. Estava molt emocionat, el meu entrenador em va felicitar i altres campions olímpics també ho van fer. Ningú sabia on era Andorra i quan havia guanyat, tothom parlava que Andorra havia guanyat Servet.

Què li va dir el seu rival?

Abans del combat em va desitjar molt bona sort i em va donar un cop a l’espatlla amb supèrbia. Com dient, fes el que vulguis però guanyaré. Això és el que em va transmetre almenys. I després del combat estava molt sorprès i enfadat. No em va dirigir la paraula. Hi havia tota la selecció turca i el pavelló mirant el combat, perquè era el crac del moment.

Va poder parar atenció a la reacció del públic?

Sí. Recordo que quan quedaven 20 segons els turcs cridaven el seu nom per animar-lo, però al final res. La gent cridava, aplaudia i també estava eufòrica quan vaig guanyar.

Com creu que l’afectarà aquest triomf en el futur?

Molt positivament, però, és clar, s’ha de mantenir el nivell i això és el més difícil. He parlat amb la federació i em vull enfocar a arribar als Jocs Olímpics. Això porta un treball molt més elevat del que estic fent ara. El meu futur ha de ser anar a un centre d’alt rendiment. Aquest any no perquè estic començant la universitat, però per al proper em centraré a un nivell d’elit i professional per assolir campionats més importants.

Veu factible arribar a dedicar-se només al taekwondo?

És possible, però sempre tenint estudis. Encara que el meu objectiu principal és anar als Jocs Olímpics, tot i que està molt lluny encara. S’ha de treballar molt.