“Menjar amb les mans connecta cos, ànima i ment”

Des de nano. Tinc una mare meravellosa que és la millor mestra que he tingut. Vaig treballar uns anys de cuiner, també de cambrer, i els darrers anys en una herboristeria on he aprofundit sobre les propietats de les plantes i els aliments. I la màgia de la vida m’ha portat a aquest projecte.

Tenen una filosofia particular.

Sí. Fem fusió culinària amb cuina hindú, occidental, mediterrània... La nostra filosofia és que l’aliment és el medicament. Si tens una bona alimentació tot estarà millor. I, a més, prioritzem els aliments de cada estació de l’any. Anem al ritme de la natura.

Així, tenen molt present el funcionament del cos.

Exacte. Cada cosa que s’elabora es prepara d’una manera que porti una finalitat a l’ésser humà.

I busquen un consum responsable.

Sí. Al menú hindú deixem repetir d’arròs tantes vegades com es vulgui, però posem cinc condicions, recordant quant costa produir aquell aliment i que hi ha gent al món que passa gana. L’última és que t’ho has d’acabar tot, si no penalitzem amb 0,5 euros que després donem a les Dames de Meritxell.

És fàcil fusionar tantes tradicions diferents?

Es pot fer i dona bon resultat, però has de saber com combinar-ho. Has de conèixer els sabors i tot i així cada persona és un món.

És difícil trobar els productes i les espècies típiques de l’Índia?

Aquí no sempre és evident, però una mínima part la tenim. De totes maneres fem menjar hindú adaptat al paladar d’aquí.

Com fan aquesta adaptació? Perquè a l’Índia el menjar és molt picant.

A l’inici ho feia suau i la gent em demanava més picant. Llavors vaig provar-ho, posant més espècies, però era excessiu. Així que ho hem tornat a adaptar i qui vol més picant li posem a part unes maceracions que realcen els sabors i els potencien.

A l’Índia es menja amb les mans. Què aporta?

Hi ha persones que mengen amb coberts i a vegades els dic: “No tingueu por de menjar amb les mans.” Els antics escrits sagrats diuen que quan l’ésser menja amb les mans l’aliment es connecta amb ànima, cos i ment. Llavors alguns s’hi atreveixen però hi ha molta gent púdica.

Aquí no s’hi està acostumat, sembla que queda malament.

És cert, però fins i tot a la medicina actual es diu que és bo menjar amb les mans, és una connexió directa amb el cos. Jo moltes vegades hi menjo, perquè m’han educat així, tot i que també m’han ensenyat a menjar amb coberts. Però sempre gaudeixo més amb les mans.