“Els turistes s'adonen que no som un estanc amb bandera”

Perquè m’agradaven molts els idiomes, treballar de cara al públic, i no em decidia quina carrera fer i turisme engloba geografia, història de l’art... També perquè m’agrada viatjar.

Quins idiomes parla?

Català, castellà, francès, anglès i he començat a estudiar alemany i italià.

Déu n’hi do! I aquest és el seu primer any com a guia?

És el segon, el primer any vaig fer d’informadora i guia i aquest any només soc guia.

Què prefereix?

Ser guia, és pel que he estudiat i el que m’agrada, transmetre els coneixements que tinc del meu país, de la seva història i patrimoni als turistes que hi estan interessats, i ensenyar en primera persona el que els explico.

I fan moltes preguntes els turistes?

Sí, acostumen a preguntar i a explicar coses, les persones grans sobretot. I jo també intento ser dinàmica. Al principi els pregunto què pensen d’Andorra i al final si ha canviat la seva visió. També els faig preguntes com: “De quin estil creieu que és l’església?”

Què li demanen més?

Demanen molt com es va fer Andorra independent.

Abans ha dit que vostè els pregunta què pensen d’Andorra. Què li responen?

Normalment em diuen que és un país on la gent majoritàriament ve a comprar, també treuen el tema dels bancs... Poques vegades la cultura. Jo els poso sobre la taula tot el que tenim i els dic que això és un petit tast del que hi ha a la resta del país. I es queden bastant sorpresos, s’adonen que Andorra no és un estanc amb bandera.

Amb què se sorprenen més?

En veure el nucli antic, la morfologia dels carrers. I sobretot quan els portem a la capella de sant Andreu, que està com amagada. Comencen a pujar des de l’avinguda Meritxell i quan arriben allà en dos minuts se sorprenen de poder trobar aquesta joia tan propera a l’eix comercial.

Deu tenir alguna anècdota.

Sí, un dia fent una visita pel voltant de Casa de la Vall un senyor francès ens va explicar que ell va anar al col·legi francès que hi havia a dins. Ens va explicar que de tant en tant, com que estava al costat de la presó, veia algun pres.

I amb quin racó de tots els que ensenya es queda vostè?

A mi Casa de la Vall m’agrada molt. És un vehicle per la història d’Andorra. Ha estat aquí des del segle XVI i ha format part tant d’una família andorrana com de la pròpia política del país. I poder-la ensenyar com un museu és tot un orgull i una sort per a nos­altres.