Àlex Granell
“Tenia clar que estudiar em feia millor futbolista”
Futbolista. Nascut a Girona, té 28 anys i ha visitat el Nike Camp Amb cinc anys va començar al món del futbol al Girona FC i ara ha pujat a primera divisió amb el mateix club. A més, té els títols de magisteri i psicopedagogia.
Com ha anat l’experiència al Nike Camp?
M’ha fet molta il·lusió venir a Andorra perquè cada Nadal hi passo un parell de dies. Veient l’organització es nota que és un campus de gran nivell. De petit havia anat a algun campus? Sí, a algun del Girona FC a l’estiu. Però era molt més senzill que això d’aquí.
Què suposa per a un gironí pujar a primera divisió amb l’equip de la ciutat?
És una multitud de sentiments positius: alegria, felicitat i deixar enrere les decepcions i les penes d’anys anteriors. Pujar és molt important, però si a sobre ets nascut a la ciutat i has començat a jugar a futbol al club amb cinc anys és magnífic.
Està preparat per jugar contra els millors jugadors del món?
Sí, estic molt motivat i amb molta il·lusió. Crec que farem un bon equip i ens mantindrem.
Com es pot gestionar l’infortuni que havien tingut anys anteriors per ascendir?
Quan et passen coses dolentes a la vida i les superes et fas més fort. Crec que si no haguéssim viscut tot això enguany no ho hauríem aconseguit.
L’aspecte psicològic és més important del que sembla a l’esport?
Per mi, sí. Jo li dono molta importància i el nostre cos tècnic també li dona molt valor, sobretot per les garrofades grosses que havíem rebut. L’acord entre el Girona i el Manchester City dona tranquil·litat? I tant, ens dona més poder, viabilitat, un punt econòmic i el prestigi que vinguin jugadors cedits. Aquest vincle que s’ha aconseguit els últims anys ens permet tenir un reforç per intentar mantenir la categoria.
Els jugadors viuen dins d’una bombolla?
A mi no m’ha canviat gaire el fet de pujar a primera perquè els meus amics són els mateixos de tota la vida i la meva família, també. Entenc que si un és jove li pot costar i pujar al cap, però jo amb l’edat que tinc ho estic gaudint amb els peus a terra.
No és habitual veure un futbolista amb dues carreres.
Quan jugava a tercera vaig estudiar magisteri i ja a segona amb el Girona vaig fer psicopedagogia.
Va ser fàcil compaginar-ho?
Qui digui que no té temps menteix. Si tens voluntat ho pots fer, però entenc que tens unes condicions econòmiques importants i que pots pensar que no val la pena. En el meu cas tenia clar que estudiar m’ajudava a ser millor futbolista.
Ja sap què vol fer quan deixi el món del futbol?
Jo havia sigut professor i suposo que tornaré cap al món de l’educació, com abans.