“Fotografiar estels té un punt de màgic, et fa més creatiu”

Fotografiar les estrelles m’ha canviat la vida. Hi vaig començar fa tres anys. Aleshores passava per una època difícil, molt estressant, i com que l’únic moment per cercar una mica de calma era a les nits vaig pensar de sortir a fotografiar les estrelles, tot i no tenir gaire idea de fotografia.

Podia haver provat mil coses, per què va triar la fotografia?

Un veí s’hi dedicava. Un dia em va ensenyar una foto de la Via Làctia que havia fet i vaig quedar bocabadat. Això és el que em va empènyer a provar-ho. Em va explicar quatre coses bàsiques, vaig comprar una càmera i fins avui.

Tan bé li va anar aquella primera vegada?

Va ser una experiència molt satisfactòria, i les fotos que vaig fer estaven prou bé per ser novell, tot i que no tenen res a veure amb les que faig ara. A mesura que vas aprenent vas apujant el nivell d’exigència, és clar, i ara hi ha vegades que, quan torno a casa després de passar tota la nit fent fotos, potser només n’escullo una o dues i la resta les descarto.

Què és el més difícil, tècnicament, en comparació amb altres tipus de fotografia?

El més complicat és enfocar bé perquè no hi ha prou llum. Has d’aprendre a utilitzar la distància hiperfocal, i després, en funció de la màquina que tens i del que vols fer, calcular bé els segons d’obertura del diafragma.

De totes les fotos que ha fet, n’hi ha cap de la qual estigui especialment content?

D’una que he fet recentment. Es veu la meva silueta retallada contra la lluna plena, que sembla suspesa damunt del Roc del Quer. És una foto complicada perquè requereix una bona planificació per fer-la en el moment precís.

Li ha resultat difícil arribar al nivell actual?

Si t’agrada el que fas, tot és qüestió d’interès i dedicació. A internet pots trobar tutorials molt interessants i hi ha tambe un mercat de materials (càmeres, objectius...) de segona mà que resulta molt útil quan comences.

No se li fa llarga la nit, tot sol mirant cap al cel?

De vegades vaig amb altra gent, però m’agrada força sortir sol perquè té quelcom de màgic. Tot i que al principi alguna nit havia passat por perquè sentia sorolls que no sabia identificar.

Expliqui’m què té de màgic el que fa?

És difícil explicar-ho amb paraules. És un moment molt íntim, deixes els neguits enrere, estàs sol amb els teus pensaments i sempre se t’acaba acudint alguna idea maca. I, d’altra banda, és un tipus de fotografia que estimula força la creativitat.

La trobada l’organitza l’Agrupació Astronòmica de la Seu. Ja hi havia col·laborat abans?

És el primer cop, però penso que és una bona ocasió per parlar d’idees i de projectes que podríem fer conjuntament.