“Els nens són el futur, hem de donar-los bona literatura”

La identitat d’Els Piris és secreta, només la poden saber els nens que llegeixin les seves aventures. Li puc avançar, però, que són dos germans bessons, un noi i una noia, una amiga i les seves dues mascotes. A partir d’un fet misteriós que succeeix a la vila de muntanya on viuen, decideixen esbrinar què passa, i com que l’experiència els agrada molt se’n fan detectius per seguir resolent més misteris.

Diu que de petita hi havia una colla d’éssers fantàstics que li explicaven històries a cau d’orella; els Piris en són part?

No, però sí són part del meu imaginari infantil. De petita ja anava a tot arreu amb una llibreteta on escrivia les històries que se m’acudien. Fins i tot, quan feia vuitè a l’escola, vaig escriure una novel·la per entregues, El secret de la Míriam, que anava llegint a les meves amigues a l’hora del pati. Sempre he tingut aquesta inquietud per escriure històries.

Per escriure literatura infantil s’ha de mirar el món amb ulls de nen?

Precisament l’altre dia m’ho demanava perquè vam anar d’excursió amb els meus fills i em vaig adonar que cada detall singular que trobàvem em suggeria una història; i, d’altra banda, durant l’adolescència també escrivia les meves coses, però no eren relats infantils, sinó relacionats amb el que em passava aleshores.

Hi ha autors de contes didàctics i d’altres que trien un estil més lúdic; quin prefereix, vostè?

Tots dos. Com que també soc psicòloga, els contes sovint m’ajuden a arribar als problemes que viuen els nens; i altres cops escric senzillament per divertir-me. En tot cas, sempre m’exigeixo un mínim de qualitat, perquè penso que les històries que llegim ens han de fer remoure alguna cosa al nostre interior.

És del seu vessant didàctic d’on neixen invents com el Emocionómetro del inspector Drilo?

Aquest és un conte que vaig escriure per treballar amb els nens la intel·ligència emocional. És important que aprenguin a expressar i gestionar les emocions perquè això els ajuda a sentir-se millor i a créixer com a persones.

Els seus contes estan il·lustrats per diferents dibuixants, els tria vostè o l’editorial?

De vegades els proposo jo, d’altres és una proposta de l’editorial, i algunes vegades ja m’ho trobo fet. Darrerament, el que demano a l’editor és la possibilitat de donar el vistiplau a l’edició final.

Els seus llibres s’han traduït a un munt d’idiomes; amb aquesta projecció, li sap greu que la literatura infantil es consideri un gènere menor?

No em sembla just perquè els nens són el futur i precisament per això es mereixen que els donem una literatura tan bona com puguem. De vegades em demanen quan em passaré a la literatura per a adults; per què mai no es demana a un escriptor per a adults quan es passarà a la literatura infantil? Per a mi, la literatura infantil és important i és el que vull fer, tot i que no descarto res.