Alfons Periago
“Hauríem d'aprofitar més la natura. No costa diners”
Nascut a Catalunya fa 60 anys, en fa 29 que resideix a Ordino i prop de 35 que practica diverses tècniques orientals per desenvolupar la part interna de la seva persona. Ha portat a Andorra la tècnica japonesa del Shinrin Yoku (bany de bosc).
Què és l’associació Estrella del Nord?
Amb els alumnes vam decidir crear l’any 2012 una associació enfocada a treballar la part més interna de la persona. La idea és practicar amb equilibri el cos, la ment i l’energia vital a fi i efecte de millorar la salut, la consciència i la vida mateixa. Som unes trenta persones.
Han adoptat una pràctica que es diu Shinrin Yoku.
Sí, normalment la fem a la mu-ntanya, a Sorteny, perquè és un lloc especial que té una energia molt forta. La pràctica ve del Japó i traduït seria, més o menys, fer un bany de bosc. La idea és banyar-se amb les energies naturals del bosc i utilitzar-les per estar millor de salut.
En què consisteix?
Es tracta de passejar pel bosc després de fer uns exercicis perquè la persona surti a la natura amb l’estat més centrat i equilibrat que li sigui possible. Quan ho aconsegueixes, la teva energia s’expandeix més i pot entrar en connexió amb les energies de la natura. És a dir, aprofitar-les més. Per estar en un estat més òptim utilitzem tècniques de respiració, de relació del cos i d’acupuntura. Tècniques de les quals a l’Orient ens porten molt avantatge al món occidental.
El bany de bosc és connexió amb la natura. Andorra ha de ser ideal per fer-ho.
Sí, tenim la sort que Andorra tenim la natura i que la seva energia és molt forta. Hauríem d’aprofitar més la natura. No costa diners. S’hauria de promocionar més i utilitzar-la com a reclam de turisme de salut. Cercar-la a través de la connexió amb la natura.
Les tècniques orientals tenen bona rebuda a Andorra?
No té gaires seguidors. La nostra societat està abocada a l’exterior i només anant cap a l’exterior no es pot trobar una plenitud interior. Per això sempre tenim una mena de buit. Aquesta part exterior, que està bé, s’ha d’equilibrar amb la part interna. I és el que la nostra cultura ha perdut.
Occident no ha tingut mai interès per l’interior?
L’ha tingut, però hem perdut aquesta connexió amb la part interna. És molt greu i en part és culpa de tot el que ens passa. Poses la tele i ja es pot veure com anem.
I què podem fer?
Del que es tracta és d’equilibrar la persona per fer-ho molt millor, fer amb més eficàcia i profit les coses que fas normalment.
Hi ha consciència d’aquesta necessitat de canviar?
La massa no ho entén. Però cada cop hi ha més gent que ho comença a entendre i a necessitar-ho. No és la majoria, però cada cop hi ha més persones.
Com va descobrir l’interior?
En el meu cas ha estat buscant-lo, perquè jo aquesta necessitat l’he tinguda des de fa molts anys.