“Em va semblar bona idea i em vaig dir: per què no?”

No, a casa mai no n’havíem fet, de formatges.

Com és que s’hi va posar, doncs?

Vaig patir una lesió al genoll que em va obligar a estar-me a casa una temporada, i va ser aleshores que m’ho vaig rumiar. És una feina que pensava que m’agradaria i, a més, estava convençut que el lloc on hem instal·lat la formatgeria té un gran potencial.

Tenia alguna idea de fer formatges, si més no?

En absolut. Jo soc enginyer de telecomunicacions, i mantinc la feina que tenia abans, a més de dedicar-me als formatges. Senzillament, em va semblar que era una bona idea i em vaig dir: per què no? Si parles amb la gent, nou de cada deu persones tenen al cap alguna bona idea que voldrien posar en pràctica però, per la raó que sigui, no ho fan. Jo ho vaig voler provar.

Dit d’una altra manera, se la va jugar

No va ser una decisió presa a la valenta. Ho vaig pensar molt bé abans de fer el pas. Sabia que el més important per començar és tenir llet de qualitat, i per això el primer que vaig fer va ser comprar un ramat d’ovelles de raça assaf, que és d’origen israelià. Després vaig estar un temps que només em dedicava a vendre la llet a altres formatgers, i a mesura que vas agafant confiança vas comentant com ho fan amb uns i altres, i et van aconsellant. Fins que farà un parell d’anys vaig començar a fabricar formatges.

Li va sortir bé a la primera?

Els primers no estaven pas malament. Deprés vas millorant la qualitat de mica en mica i et vas animant. Penso que en dos o tres anys assolirem una qualitat molt alta, tot i que els que fem ara ja han guanyat dos premis a la fira de Sant Ermengol: al millor recuit i al millor formatge fresc.

Se’l veu satisfet, tal com ho explica?

Estic content del producte que hem aconseguit en relativament poc temps, i, sobretot, d’haver posat em marxa una empresa que funciona, plenament consolidada, i sense haver rebut cap subvenció ni cap mena de suport institucional.

D’un temps ençà, que cada cop hi ha més interès pels formatges artesans, a què creu que és degut?

Penso que hi tenen a veure diversos factors, com ara certa necessitat de tornar a les arrels, i també que sigui un producte de proximitat: avui dia la gent cada cop s’hi mira més què compra, i saber d’on ve un producte, qui l’ha fet i com, és un valor afegit. El que no té sentit és que un bric de llet et duri un mes a la nevera.

El següent pas és produir més?

No. Ara he comprat una bicicleta elèctrica amb remolc per anar a les fires i mercats a prop de la Seu, però en cap cas no penso d’augmentar la producció ni a créixer a curt ni a mitjà termini, sinó a millorar la qualitat i tenir temps per estar amb la família. Aquesta és la meva idea de viure bé.