El capritx de Quijano

La petjada de les fortunes que es van fer a les Amèriques el segle XIX és molt visible a Cantàbria. Desenes de monumentals cases pairals, casalots i petits palaus envoltats d’amplis jardins, quasi petits boscos, d’espècies arribades d’ultramar s’estenen per tot el territori. La majoria segueixen un patró similar però hi ha notables excepcions. Una d’espectacular a Comillas. La que va encarregar l’advocat Máximo Díaz de Quijano, acabalat per portar els assumptes legals del marquès de Comillas a Cuba, a un jove arquitecte que començava a fer història, Antoni Gaudí. La residència és un petit edifici de tres plantes, cridaner per la torre i els colors vistosos del conjunt, on predomina la ceràmica decorada amb flors de gira-sol amb l’estètica modernista de l’autor, que plasma a grans trets en aquest model amb elements evolucionats en projectes successius. El recorregut per l’interior del Capritx de Gaudí evidencia la influència de la natura en el disseny, en les columnes, el mobiliari, les vidrieres i en el gran hivernacle on el propietari es delectava cuidant plantes tropicals, que és l’eix vertebrador de la construcció. És un ampli espai envidrat que omple de llum i calor la casa, distribuïda per aprofitar el sol des que surt, quan entra a l’habitació principal, fins que es pon, a la sala de fumar. Les estances, amb treballats sostres de fusta d’inspiració àrab, se situen al voltant d’un corredor i funcionen independentment per garantir la privacitat que buscava l’amo de Villa Quijano.