Alfajarín
Fora de l'espai i del temps
Fora de l'espai i del temps
Que sí, que un text escrit sota l’epígraf racons d’estiu demana platges paradisíaques, jardins frondosos i monuments espectaculars. Però siguem sincers, una part de les vacances s’escola inevitablement en aquests punts que situen el viatger fora de l’espai i el temps. Estacions d’autobús i tren, aeroports, àrees de descans. Llocs impersonals que ens despullen de qui som: només els documents, l’equipatge, manté el fil amb allò d’on venim i el destí. Però aquí som ningú, cares anònimes, viatgers en trànsit –que hem somiat en la permanència? Doncs és mentida–, asseguts en una habitació d’hotel impersonal, com la dona d’Edward Hopper, amb paper a la mà: la carta d’adeu d’un amant? Un horari de trens.
Si em disculpen el record personal, un d’aquests no-llocs recurrent de la infantesa –i encara de l’edat adulta, ara que ja tinc posada l’etiqueta, ai quin horror! de dona d’edat mitjana– és un enorme complex amb cafeteria, hotel, gasolinera i ves a saber què més on els xofers de la línia Barcelona-Galícia deixen sortir a estirar les cames i fer un cafetó i un riu el seu cansat ramat. A l’estiu, autocars i autocars plens de gallecs emigrats de casa seva que tornen per apaivagar la morriña. Per a molts no n’hi ha prou: es passaran la vida esforçant-se per (re)construir la casiña a la qual tornar el dia que es jubilin. Però aleshores resulta que no seran ni d’aquí ni d’allà; arreu se sentiran ja com aquests no-espais impersonals i desarrelats.
Però de moment som a Alfajarín, dèiem. (Tants anys passant-hi i he hagut de buscar a Google si més enllà dels límits del complex hi ha vida.) Mitjanit, doncs, i l’arribada suposa una primera fita del camí assolida: ja queda menys. Cares adormides, cabells esbudellats, roba rebregada i en sortir de l’atmosfera controlada del vehicle, un fred que pela o calor sufocant. Un cafè amb llet. Quantes cares hauran vist passar aquests cambrers al llarg d’un sol any? Quines històries arrosseguen aquestes persones? N’hi ha hagut dos que s’han enamorat? Trobades improbables com a les novel·les de Paul Auster? Trajectòries que canvien com boles de billar que xoquen? Bon viatge.
Recomanem
Ponferrada
El viatger arriba a la cafeteria de l’estació per esmorzar i ser persona de nou. Però compte amb el preu: més que un atemptat a la butxaca és contra la dignitat.