La joia de la costa del Cantàbric

La costa del País Basc està plena d’indrets que semblen ancorats a un passat no gaire llunyà. Una carretera estreta i revirada ressegueix com una artèria el relleu escarpat i rocallós del nord d’Euskadi. De tant en tant, un poblet es creua al nostre camí. Alguns es van obrir al turisme i els hotels formen part d’un paisatge que ha canviat poc les últimes dècades. D’altres, mantenen l’essència del passat del País Basc.

A mig camí entre Sant Sebastià i Bilbao apareix Lekeitio. Una petita joia que, malgrat ser un dels centres turístics de la zona, ha sabut mantenir la màgia d’un indret que encara fa vida de poble.

Quan hi arribes et recomanen deixar el cotxe en un aparcament als afores i, a peu, els seus carrerons de cases baixes i botigues de tota la vida et condueixen cap a la basílica de l’Assumpció de Nostra Senyora, una església que destaca entre les cases. Just al davant, en un parc que fa de centre neuràlgic, nens jugant a futbol i aprenent a anar en bicicleta o patinet creuen a velocitats vertiginoses. El parc, que fa un lleuger pendent, et porta directament al port i la platja. El primer, tancat per dos espigons de pedra, a recer de les tempestes atlàntiques i dels corrents del riu Lea, que desemboca uns metres enllà, guarda tot l’encant d’un poble pesquer. La platja, amb vistes a una illa petita i verge, batejada amb el nom d’illa de San Nicolás o de Garraitz, amaga un dels trets més distintius d’aquest poblet. Un secret que, si la marea és alta, passa desapercebut per als turistes. Quan baixa la marea, però, queda al descobert una passarel·la relliscosa i coberta d’algues d’un verd intens que, seguint el corrent del riu, uneix la costa amb l’illa. És recomanable no estar-s’hi més de quatre hores, ja que la marea puja més de tres metres en només sis hores i és molt fàcil quedar-s’hi aïllat. Arribat aquest cas, no hi ha manera de tornar sec a terra ferma fins passades quasi bé sis hores més. Des d’allà, però, et pots encantar resseguint la costa amb la vista i gaudir de les panoràmiques del poble. Una caminada suau, per coronar l’illa de Gar­raitz i gaudir de la immensitat de l’oceà.

RECOMANEM

Gaztelugatxe

Resseguint la carretera de la costa arribem a san Juan de Gaztelugatxe, una església sobre el mar. S’hi arriba per un petit pont que resisteix les inclemències del temps.