La ciutat més amagada

Qui no coneix Donostia? Qui no ha visitat la ciutat, s’ha perdut pel nucli antic atapeït de vida i s’ha retratat davant d’un dels emblemes que fan de la vila basca una de les més cotitzades de tot l’Estat espanyol, la famosa badia de la Concha, una platja que sembla afamada de fama, de prestigi, de diners, de moda? Tanmateix, Donostia amaga una altra ciutat, molt desconeguda. Diran que no descobreixo la sopa d’all i que totes les poblacions tenen un part menys coneguda i allunyada dels turistes. Però el cas de Donostia és diferent. És una capital absorbida per la voràgine turística més salvatge: carrers plens, preus inassumibles, platges sense que hi càpiga ni una agulla. Una localitat sacsejada també pel turisme massiu i on les autoritats fa temps que ja es plantegen solucions per als problemes que això comporta. Donostia és la ciutat on estiuegen les principals fortunes no només espanyoles, sinó del món i la capital que encapçala el rànquing, situant-se en primer lloc, dels lloguers més cars de tot l’Estat veí. Un indret que, com Barcelona, expulsa els treballadors per acollir turistes d’alt standing.