La terra del verd i del blau

La selecció de futbol d’Andorra disputa avui un partit en un lloc privilegiat. Ja no només la ciutat de Tórshavn, que també té una arquitectura amb cases de fusta típiques dels nòrdics, pintades amb colors elèctrics i a l’hora gens cridaners, sinó el país sencer. La combinació del verd de les muntanyes amb el blau de l’oceà fa que aquesta colònia de Dinamarca amb 50.000 habitants sigui un dels llocs més bonics del món. Els dos colors es complementen i els acompanyen algunes petites cases estratègicament situades que són el somni de molts com a indret de retirada.

Si no fos perquè hi ha pluja almenys 250 dies l’any o perquè a l’hivern tenen unes 4 o 5 hores de sol al dia, mentre que a l’estiu s’ar­riba a les 20 hores de llum, seria el lloc perfecte. Tampoc hi cau molta neu. Gairebé sempre pluja i molt, molt vent. “El temps canvia molt ràpid, és imprevisible”, diuen tots els feroesos sobre les condicions climatològiques. Ho tenen assumit i viuen en pau amb la foscor.

Però els paisatges infinitament verds del país ajuden molt a pair aquest clima. No es pot veure ni un sol arbre en aquestes terres i si n’hi ha un és perquè algú ha dedicat hores a plantar-lo i cuidar-lo. El que sí que hi ha, i moltes, són cabres. Una infinitat que ronda lliurement per la natura i que no té cap pudor a creuar les car­reteres que li venen de gust. En part també perquè el trànsit és molt poc dens i es creuen un vehicle per minut en un traçat mitjanament utilitzat. El que tenen aquestes carreteres, a part de poc trànsit, és un disseny que ni els majors amants de la conducció podrien imaginar. No només no trenquen les vistes verdes, sinó que les complementen de manera que semblen expressament fetes per anunciar cotxes, amb el blau del mar just a un costat i el verd de les muntanyes a l’altre. Els feroesos han dissenyat a la perfecció les carreteres, amb túnels que estan perfectament integrats a l’hora de fer vies per passar d’una illa a l’altra. N’hi ha un, de 5,9 quilòmetres, que arriba a estar 106 metres sota el nivell del mar. La pujada i baixada és immensa i s’arriba a notar. Tot plegat val molt la pena.

RECOMANEM

Els afores. Per gaudir de les vistes és obligatori agafar un vehicle i recórrer les magnífiques car­reteres, anar aturant-se i visitar els múltiples miradors que deixen sense respiració.