"A Andorra li falta fer país pel seu patrimoni natural"

Vaig venir de casualitat, la meva dona hi tenia un familiar. Vaig trobar feina d’administratiu a Pyrénées i allà vaig anar ascendint i formant-me en temes d’administració, finances i logística. Després vaig ser director de logística a IDPA i finalment vaig entrar a l’ambaixada a través d’unes oposicions.

I quan reprèn l’activitat relacionada amb la biologia?

Quan estava a IDPA vaig començar a tenir més hores lliure i vaig tornar a fer censos i sortides ornitològiques. Amb ADN he fet cursos de formació ornitològica i amb el Cenma he col·laborat per fer l’atles ornitològic.

Com es fan els recomptes?

T’assignen una zona i durant un temps determinat has de comptar les aus que veus i les que sents. Per l’oïda has d’identificar l’espècie que és i quants individus hi ha.

S’ha de tenir l’oïda molt fina!

Sí, però tot és qüestió d’estar-hi acostumat. Si tens els coneixements els distingeixes.

D’on li ve aquesta afició?

Des que era petit. A casa meva sempre hem estat molt científics. El meu pare és físic de formació, cosa que no és gaire normal en algú que té 70 anys. Des de petits hem fet col·leccions de fòssils, minerals i també ens ha inculcat el respecte pels animals. De fet, jo soc vegà.

Ah sí? Li ve de família?

Els meus pares no ho són i jo vaig començar fa uns sis anys. Des dels 18 o 20 anys que pensava que és una incongruència aprofitar-te d’un altre ésser per poder viure. El vegetarià és com si fos una opció dietètica, el veganisme és més, és una opció filosòfica.

Per quin motiu es consideren importants els recomptes de fauna?

En el cas de les aus per certificar les espècies amenaçades. També és important per divulgar i per donar a conèixer la varietat faunística del país, que és molt desconeguda.

Falta fer-ne promoció?

Sí. Mai no hi ha hagut una preocupació per la varietat faunística quan el país té un espai natural extraordinari. Sempre s’ha donat importància a altres factors materials. Fa uns anys s’ha començat a descobrir i ara la gent es meravella i té Andorra com un país turístic, de muntanya i no únicament de compres. Cal fomentar-ho perquè hi ha espècies úniques. Per exemple, és la zona amb més galls fers de tota la península.

I falta més protecció?

Sí, sens dubte. Ara bé, no és que hi hagi amenaces directes contra les espècies, no les maten, sinó que falta protegir-ne l’hàbitat natural. Les espècies estan en perill d’extinció perquè està desapareixent el seu hàbitat natural. A Andorra li falta fer país pel seu patrimoni natural.

I és compatible l’explotació turística amb la protecció de les espècies?

Sí, si ho regula el Govern. No pot caure en mans de privats.