“Abans no era conscient de la pressió que tenia”

La meva família és molt esportiva i jo sempre he fet moltes activitats que se’m donaven bé, com ara el tennis i l’esquí, i una mica més tard el golf. Hi estaré lligat tota la vida perquè és la meva passió.

Com va portar la pressió quan es dedicava a l’esquí?

En aquell moment no me n’adonava, però ara ho analitzo millor. A Andorra som poca gent i quan s'arriba a un bon nivell tothom es focalitza en tu i es creen expectatives que en aquell moment encara no es poden assumir, i això és difícil de viure.

A què es refereix?

Per exemple, un esquiador francès que comença acaba 10è i no se’n parla perquè hi ha gent que guanya. Però aquí potser fas una gran cursa de Copa del Món, acabes el 60è i surts als mitjans, i queda malament perquè la gent pot pensar que no fas res.

Què va significar participar als Jocs Olímpics del 2010?

Era molt jove i per mi era molt gran representar el meu país, però amb aquella edat sabia que tampoc podia lluitar per gaire més enllà de viure l’experiència i créixer com a atleta. La llàstima és que en aquell moment no tenia el nivell per ser-hi present.

Quina diferència va notar entre el 2010 i el 2014?

El 2014 ja hi anava a competir i fer alguna cosa important, i és la sensació bona. Hi anava a disputar uns Jocs perquè tenia el nivell i m’ho mereixia. I precisament als Jocs del 2014 a Sotxi es va lesionar. És un moment que recordaré tota la vida. Va ser molt dur perquè aquell any vaig treballar moltíssim perquè en supercombinada estava entre els 30 millors del món i tenia opcions de fer un bon resultat. Amb els entrenadors vam planificar tota la temporada per aconseguir-ho.

Va caure en un dels entrenaments previs a la cursa.

Vaig trencar-me el genoll i ho vaig notar tot. Recordo que vaig trucar al meu entrenador i vaig dir-li: “Vine que això s’ha acabat aquí.” Va ser molt dur l’endemà estar al llit amb el genoll inflat i veure la cursa per televisió, però al final són situacions que et fan créixer.

I després d’això es va decantar pel golf. Per què?

Sempre ho havia tingut al cap. Era iniciar un projecte on tot depengués de mi sense cap federació ni ningú al darrere que em jutgés o que esperés res de mi. Em falta molt, però em fa il·lusió i a poc a poc vaig tirant endavant.

Ara va a Barcelona a preparar-se, què n’espera d’aquesta etapa?

Faré un canvi molt gran perquè fa un any i mig que estic com a professional però no vinc d’aquest món i no en tinc coneixements amplis. Ha arribat un punt que si vull fer un pas endavant necessito una estructura i l’he trobat a Barcelona amb jugadors d’alt nivell.

I quin objectiu es marca?

El gran objectiu és arribar al cir