Maria Empar Calvo Guri

“Des que estàs a la panxa ja et marquen i t'etiqueten”

Va estudiar Educació Social a Lleida i es va interessar per la transsexualitat.
Durant una estada a Mèxic va conèixer alguns dels moviments socials de les persones transgènere. Fruit d’això neix ‘Las relaciones de dominio en el ser gestante’.

“Des que estàs a la panxa ja et marquen i t'etiqueten”Maria Empar Calvo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Per què decideix fer recerca sobre identitats de gènere?

Em vaig començar a interessar pel gènere a la universitat, per una de les professores que tenia. A través de diferents lectures vaig voler conèixer tot el que implica la idea de gènere i la seva construcció social.

Quina és la diferència entre sexe i gènere?

Hauríem de partir de la idea que un sexe biològic no pot determinar un gènere. No només existeixen homes i dones. En això, per exemple, les persones intersexuals trenquen de manera molt natural i original, els sexes binaris, perquè per exemple, tenen genitals aparentment femenins però no matriu; per tant la ciència no les pot catalogar.

Què és la identitat de gènere?

La identitat és un concepte cultural. En aquest sentit, el gènere no deixa de ser una mera construcció social dins d’un sistema normatiu hegemònic i heterosexual.

Per exemple, quan som al ventre de la mare i es sap el sexe, conscientment ja comença a formar-se una identitat marcada pel rol social que ens dirà com i què hem de fer si som homes o bé dones.

Expliqui’ns la teoria Queer.

Judith Butler planteja una idea radical: uns sexes biològics predominants no poden definir la diversitat de gènere que hi ha en les societats modernes. Fa referència a la performativitat del gènere, en altres paraules, homes que volen conservar el seu penis, però que volen tenir uns pits, no són home i dona a la vegada; sinó persones transgènere que manifesten altres identitats.

Hi ha molt pocs homes que fan recerca en aquest àmbit.

La dona, dins del seu paper històric d’oprimida, és la que vol canviar les coses. És la que vol qüestionar el “sexe oposat”. Jo a ESO i batxillerat estava indignada perquè ningú parlava de les dones científiques, escriptores, filòsofes. És important començar a parlar de gènere per això. Tots els referents són homes! Quants carrers hi ha al país amb nom d’homes i quants amb nom de dones?

En un moment del treball parla dels símbols.

Vaig investigar els símbols a través de Simone de Beauvoir. El de l’home s’entén molt fàcilment. Una representació fàl·lica amb una posició alta, de superiori- tat. Buscant sobre el de la dona, vaig trobar conceptes sorgits de l’ankh, la creu egípcia, símbol de la fertilitat. No deixa de ser un ventre. Això ja t’està dient quins rols de gènere ha de tenir cada sexe. Les dones no som una simple matriu!

Falta educació en aquest sentit?

L’educació és la manera de trencar estereotips i idees prefixades, de qüestionar-nos les coses i poder parlar-ne. En tots els grups socials hi ha realitats i identitats diferents, i hem d’aprendre a educar els joves en aquesta diversitat. S’hauria d’explicar a les escoles o fer xerrades obertes a tot­hom. És molt difícil trencar amb els prejudicis socials, però hi hauria d’haver un punt més de conscienciació sobre les diferents identitats de gènere.

tracking